
Retirada de símbologia franquista al cementiri de Girona (Marina López)
El 30 de setembre del 2024, amb l'ajuda d'una grua, els operaris de la brigada municipal de l'Ajuntament de Girona desfalquen una gran creu i la carreguen en un remolc. Després, retiren cinc làpides de la paret. Són símbols franquistes que encara pervivien a l'entrada del cementiri vell, amb els noms dels afins al règim que van morir durant la Guerra Civil i la llegenda 'Caídos por Dios y por la Patria'. A partir d'ara, es conservaran al magatzem del Museu d'Història de la ciutat. L'acte té la voluntat de complir la Llei de Memòria Històrica, que determina que la simbologia que fa apologia d'un règim que va assassinar desenes de milers de persones i va generar una gran repressió, no es pot mantenir a l'espai públic. Des de la recuperació de la democràcia, les institucions han impulsat diverses iniciatives amb l'objectiu de recuperar la dignitat i la memòria de les víctimes, incloent-hi la retirada de simbologia franquista dels espais, d'acord amb el Cens del Memorial Democràtic.
“ La Transició ens va donar l'oportunitat de construir una societat nova,
però encara hem de lluitar per preservar el que hem aconseguit
— Carme Riera

Mossos d'Esquadra
La Transició que va succeir el règim de Franco va posar les bases de la democràcia i va permetre a Catalunya recuperar l'autogovern, la llengua i les llibertats que havien estat reprimides durant la dictadura. Entre les fites més destacades hi ha la restauració de la Generalitat el 1977, l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia el 1979, el retorn de la pluralitat política o el ple reconeixement de la llengua i la cultura catalana com a signes d'identitat nacional. El procés de transferència de competències de l'administració central a la Generalitat ha permès gestionar àrees com l'educació, la sanitat, la seguretat o l'habitatge directament des de Catalunya, contribuint a la consolidació de l'autogovern. Tots aquests elements han propiciat una notable estabilitat institucional i uns anys d'indubtable progrés econòmic i social.
“ El desenvolupament de l'autogovern a Catalunya és la prova
que un poble pot redescobrir la seva veu i el seu poder en el món
— Eduardo Mendoza
Cinquanta anys després, el país ha experimentat canvis socials, culturals i polítics profunds, però el llegat de la Transició continua sent qüestionat. La relació entre el govern central i l'autonòmic ha estat sovint tensa, especialment al voltant de la concreció de certes competències pendents. Mentre que alguns celebren la restauració de la democràcia i l'autonomia, altres critiquen la manca d'una ruptura total amb el franquisme, evidenciada en la persistència de certes estructures del poder central i la manca d'encaix de Catalunya dins l'Estat espanyol. La percepció que l'Estat central continua controlant aspectes clau de l'administració pública catalana ha alimentat les tensions entre el govern central i les autoritats locals. D'altra banda, en termes fiscals i de finançament, Catalunya aporta més del que rep, cosa que amplifica el sentiment de greuge entre alguns sectors socials. A això cal afegir-hi les tensions identitàries reflectides entre els que defensen una Catalunya bilingüe i els que aposten per una preeminència més gran del català. Aquestes qüestions continuen sent un focus de debat, influint en la política catalana i alimentant, sobretot en els últims anys, el discurs independentista.
.jpg)