Barricades a Barcelona el 19 juliol de 1936
L’aire als carrers de Barcelona és dens i ple
de tensió. Darrere d’una barricada improvisada amb llambordes, sacs
de sorra i trastos vells, els milicians esperen l’arribada de les tropes
rebels. De lluny sonen trets intermitents. Alguns fumen. Altres, amb mans
tremoloses però decidides, ajusten els rifles i les escopetes de caça. De
tant en tant algú treu el cap per sobre de la barricada, buscant qualsevol
moviment sospitós a l'altra punta del carrer. Són mirades còmplices i de
preocupacions compartides. Cap d’ells es mou; saben que, quan arribi el moment,
tocarà resistir fins al final.
“ La més terrible de totes les coses dolentes és una guerra civil,
perquè és la guerra dels germans
— Federico García Lorca
El 17 de juliol de 1936, un sector de l'exèrcit, liderat per oficials com Francisco Franco, Emilio Mola i José Sanjurjo, es revolta contra el govern del Front Popular. El cop no tindrà èxit a tot el país, cosa que portarà a l'esclat de la Guerra Civil. El país queda dividit entre els "republicans", que donen suport al govern legítim, i els "nacionals", revoltats que compten amb el suport de sectors conservadors, monàrquics i l'Església. La guerra es veurà influenciada per la confrontació entre el feixisme de Hitler i Mussolini, i el comunisme de Stalin, que en aquells moments es disputen Europa. Els militars rebels rebran el suport de l'Alemanya nazi i de la Itàlia feixista, mentre que l'URSS i les brigades internacionals donaran suport al bàndol republicà.
Soldats republicans que defensen la Central Telefònica de Barcelona (Agustí Centelles)
A Catalunya, la insurrecció va tenir particularitats que la van distingir d'altres punts d'Espanya. Els militars rebels, encapçalats per oficials com el general Manuel Goded, van intentar prendre el control de Barcelona i altres ciutats catalanes el 19 de juliol, però es van trobar amb una forta resistència popular. La resposta de les milícies obreres, especialment dels anarquistes de la CNT-FAI i altres grups republicans, juntament amb la Guàrdia d'Assalt i la Guàrdia Civil, que es van mantenir lleials a la República, va ser decisiva. Els carrers de Barcelona es van omplir de barricades i combatents armats, molts d'ells amb armes confiscades de les casernes. Després d'intensos combats durant uns quants dies, el cop va fracassar. El general Goded va ser capturat i obligat a anunciar per ràdio la seva derrota. Les forces republicanes van mantenir el control de Barcelona, i la ciutat es va convertir en un bastió de resistència durant la major part de la guerra.
El fracàs de l'alçament a Catalunya no només va permetre que el país es mantingués lleial a la Segona República, sinó que també va desencadenar una revolució social sense precedents, que va alterar l'estructura política i econòmica durant els primers anys de la guerra. La classe treballadora, liderada principalment per anarquistes i comunistes, va prendre el control de fàbriques, terres i serveis públics, instaurant un sistema d'autogestió en molts àmbits i sectors.
“ La Guerra Civil Espanyola és la tragèdia d'un poble que es mor de fam
lluitant per un somni de llibertat
— Antoine de Saint-Exupéry
Barricades a Barcelona el 19 juliol de 1936
