L'aixecament militar del 19 de juliol del 1936

Barricades a Barcelona el 19 juliol de 1936

L’aire als carrers de Barcelona és dens i ple de tensió. Darrere d’una barricada improvisada amb llambordes, sacs de sorra i trastos vells, els milicians esperen l’arribada de les tropes rebels. De lluny sonen trets intermitents. Alguns fumen. Altres, amb mans tremoloses però decidides, ajusten les seves armes, des de rifles antics fins a escopetes de caça. De tant en tant algú treu el cap per sobre de la barricada, buscant qualsevol moviment sospitós a l'altra punta del carrer. Són mirades còmplices i compartides de resistència i d’esperança per una causa que creuen justa. Cap d’ells es mou; saben que, quan arribi el moment, tocarà resistir fins al final.

“ La més terrible de totes les coses dolentes és una guerra civil,
perquè és la guerra dels germans
— Federico García Lorca

El 17 de juliol de 1936, un sector de l'exèrcit, liderat per oficials com Francisco Franco, Emilio Mola i José Sanjurjo, es revolta contra el govern del Front Popular. El cop no tindrà èxit a tot el país, cosa que portarà a l'esclat de la Guerra Civil. El país queda dividit entre els "republicans", que donen suport al govern legítim, i els "nacionals", revoltats que compten amb el suport de sectors conservadors, monàrquics i l'Església. La guerra es veurà influenciada per la confrontació entre el feixisme de Hitler i Mussolini, i el comunisme de Stalin, que en aquells moments es disputen Europa. Els militars rebels rebran el suport de l'Alemanya nazi i de la Itàlia feixista, mentre que l'URSS i les brigades internacionals donaran suport al bàndol republicà.

Soldats republicans que defensen la Central Telefònica de Barcelona (Agustí Centelles)

A Catalunya, la insurrecció va tenir particularitats que la van distingir d'altres punts d'Espanya. Els militars rebels, encapçalats per oficials com el general Manuel Goded, van intentar prendre el control de Barcelona i altres ciutats catalanes el 19 de juliol, però es van trobar amb una forta resistència popular. La resposta de les milícies obreres, especialment dels anarquistes de la CNT-FAI i altres grups republicans, juntament amb la Guàrdia d'Assalt i la Guàrdia Civil, que es van mantenir lleials a la República, va ser decisiva. Els carrers de Barcelona es van omplir de barricades i combatents armats, molts d'ells amb armes confiscades de les casernes. Després d'intensos combats durant uns quants dies, el cop va fracassar. El general Goded va ser capturat i obligat a anunciar per ràdio la seva derrota. Les forces republicanes van mantenir e control de Barcelona i la ciutat es va convertir en un bastió de resistència durant la major part de la guerra.

El fracàs de l'alçament a Catalunya no només va permetre que el país es mantingués lleial a la Segona República, sinó que també va desencadenar una revolució social sense precedents, que va alterar l'estructura política i econòmica durant els primers anys de la guerra. La classe treballadora, liderada principalment per anarquistes i comunistes, va prendre el control de fàbriques, terres i serveis públics, instaurant un sistema d'autogestió en molts àmbits i sectors.

“ La Guerra Civil Espanyola és la tragèdia d'un poble que es mor de fam
lluitant per un somni de llibertat
Antoine de Saint-Exupéry


Barricades a Barcelona el 19 juliol de 1936

Potser t'agraden aquestes entrades