Cartells de les Milícies Antifeixistes
Després de la victòria republicana a Catalunya els primers dies de la guerra, el 21 de juliol de 1936 es va crear el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya (CCMA), format per una coalició dels partits polítics —ERC, POUM i PSUC— i sindicats —CNT-FAI i UGT— que havien liderat la lluita contra els revoltats. L'organització comptava també amb la participació de la Generalitat, i tenia la funció de coordinar les milícies armades dels sindicats i partits d'esquerra.
Durant els primers mesos de guerra, el CCMA va actuar com una mena de govern paral·lel. Va impulsar la mobilització de milers de voluntaris, va organitzar columnes armades i va participar en la transformació revolucionària de la rereguarda. Així, el comitè va gestionar aspectes fonamentals com la formació de milícies que van anar al front d'Aragó a lluitar contra les tropes franquistes, la col·lectivització de fàbriques i terres, o l'organització d'una nova economia sota el control de la classe obrera.
La revolució no és només una qüestió d'armes, és una qüestió de consciència;
a Barcelona, el poble va decidir que no era suficient canviar el poder,
sinó canviar la societat des dels seus fonaments
— Federica Montseny
Voluntaris a les columnes de milícies antifeixistes
Entre juliol i setembre de 1936, milers de catalans van marxar cap al front convençuts que defensaven no només la República, sinó també un projecte de transformació social. Una de les primeres grans expedicions militars organitzades des de Barcelona va ser la Columna Durruti, formada principalment per militants de la CNT-FAI. Va sortir de la capital catalana el 24 de juliol de 1936, només cinc dies després de l’aixecament militar, amb l’objectiu d’avançar cap a Aragó i recuperar les zones controlades pels militars rebels. La columna era dirigida pel dirigent anarquista Buenaventura Durruti, una de les figures més conegudes del moviment llibertari espanyol. Va reunir inicialment entre 2.500 i 3.000 combatents, encara que el seu nombre va augmentar durant l’avanç cap al front.
La sortida va ser un dels grans esdeveniments de la Barcelona revolucionària: milers de persones van acomiadar els milicians als carrers, especialment a la zona del passeig de Gràcia i la Plaça Catalunya, en un ambient d’entusiasme revolucionari. A diferència d’un exèrcit convencional, la columna funcionava amb una estructura basada en la militància voluntària i l’organització assembleària, un model coherent amb la ideologia anarquista però amb dificultats militars importants. El mateix Durruti va morir a Madrid el 20 de novembre de 1936, mentre participava en la defensa de la capital. La seva mort el va convertir en un símbol internacional de l’anarquisme i de la resistència republicana.
En els mesos següents, a Barcelona van organitzar-se altres columnes, com la Columna Ascaso, formada per milers de voluntaris procedents sobretot de Catalunya, molts dels quals no tenien experiència militar prèvia. La ciutat havia passat de resistir el cop militar a convertir-se en un dels principals centres de mobilització revolucionària i militar de la República. Aquestes columnes representaven un model de guerra impulsat pels sectors revolucionaris: milícies populars formades per voluntaris, amb una forta motivació política i ideològica. Aquest model va ser progressivament substituït durant el conflicte per un exèrcit republicà més regularitzat.
Milicians de la Columna Durruti a Bujaraloz, el 14 d'agost de 1936
En un primer moment, el CCMA va ser clau en l'organització de les milícies que van combatre les forces franquistes, però el setembre del 1936, pocs mesos després de la seva aparició, fruit d'intenses negociacions i amb el suport del PSUC, va ser dissolt i el control va tornar a mans de la Generalitat, posant fi a la situació de "doble poder" que existia entre les institucions oficials i les milícies populars. La dissolució del Comitè va ser vista per molts anarquistes com un retrocés en el procés revolucionari, però va permetre la reorganització de l'esforç de guerra des d'una estructura més centralitzada i eficient.
Sigui com sigui, el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya va simbolitzar l'apogeu de la revolució social a Catalunya durant la Guerra Civil. Va representar un experiment únic de col·laboració entre la Generalitat i les forces revolucionàries en un moment de crisi, sent una de les manifestacions més importants del poder popular i revolucionari durant els primers mesos de la Guerra Civil.
