Els antecedents: un polvorí a punt d'esclatar

Proclamació de la Segona República a la Puerta del Sol de Madrid (1931)

Els carrers es troben plens a vessar. Milers de persones s'han congregat a la plaça amb banderes vermelles, grogues i morades que onegen al vent, i l'energia col·lectiva desborda tots els racons. És la Puerta del Sol de Madrid, però podria ser qualsevol gran ciutat d'Espanya. Homes i dones de totes les edats abracen desconeguts i improvisen balls enmig de la multitud. Algunes persones s’han enfilat als fanals per veure millor l’escena, agitades pels crits de "Visca la República!" que ressonen com un clam vibrant de canvi. Fins i tot els més escèptics no poden evitar deixar-se portar per l'ambient d’eufòria i l'excitació pròpia d’un nou començament. És el 14 d'abril de 1931, el dia de la proclamació de la Segona República, un dia de llum i celebració, però també l'avantsala d'un tràgic futur que s'acosta.


“ La guerra no va començar el 1936; feia anys que es gestava als odis,
a les desigualtats socials i a la política de confrontació que va dividir el país
— Salvador de Madariaga

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va ser el resultat de dècades de tensions socials, polítiques i econòmiques que van dividir el país en faccions oposades, i que ja venien de lluny. Després de la restauració de la monarquia borbònica el 1874, Espanya va viure un període relativament estable, d'alternança entre dos partits polítics principals: el Partit Conservador i el Partit Liberal. No obstant això, aquesta estabilitat va ser més aparent que real, ja que el caciquisme i la manipulació sistemàtica d'eleccions desacreditaven el sistema polític i generaven un gran descontentament popular.

En les primeres dècades del segle XX, el sistema de la Restauració va començar a enfonsar-se. La pressió creixent dels moviments obrers, el desprestigi de la monarquia, i l'auge dels partits republicans i nacionalistes a Catalunya i al País Basc, van portar a un deteriorament de l'ordre. Entre 1917 i 1923, Espanya va patir una greu crisi, incloses diverses vagues generals, revoltes militars i divisions internes entre els partits. Finalment, el sistema va col·lapsar el 1923 amb el cop d'estat del general Miguel Primo de Rivera, que va instaurar una dictadura secundada pel rei Alfons XIII. Aquest règim duraria fins al 1930, quan es va desintegrar i va ser reemplaçat per un breu intent de restaurar el sistema parlamentari. Tot i això, la pèrdua de legitimitat de la monarquia va portar a la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.


Macià proclama la República des del balcó de la Generalitat (Josep Maria Sagarra)

La Segona República va intentar implementar reformes socials i educatives per modernitzar el país, però van ser rebutjades per les elits conservadores, l'Església i alguns sectors militars. Aquestes reformes incloïen la reforma agrària —que pretenia redistribuir la terra entre els camperols—, la separació entre l'Església i l'Estat, una reforma militar per reduir el poder dels generals conservadors i un Estatut d'Autonomia per a Catalunya. Com a conseqüència, la República va patir una creixent  polarització entre l'esquerra —integrada per republicans, socialistes, comunistes i anarquistes— i la dreta —integrada per monàrquics, conservadors, falangistes i militars—.

“ La República no va fracassar pels seus ideals, sinó per la impossibilitat
d'aconseguir la pau entre aquells que desitjaven el canvi
i els que temien perdre els seus privilegis
— Clara Campoamor

Els sectors més conservadors del país, representats pel Partit Radical i la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA), van guanyar les eleccions de 1933 i van intentar revertir algunes de les reformes republicanes. En resposta, l'esquerra es va radicalitzar. Un dels exemples més notoris d'aquesta polarització va ser la insurrecció protagonitzada per miners socialistes i anarquistes a Astúries, el 1934, i que va ser brutalment reprimida per l'exèrcit sota el comandament de Francisco Franco.


Les eleccions de febrer de 1936 van donar la victòria al Front Popular, una coalició de partits d'esquerra republicans, socialistes i comunistes. Això va generar una forta oposició de la dreta, que es va sentir amenaçada i va començar a conspirar contra el nou govern, fins a empènyer sectors militars, liderats per figures com el general Franco, a organitzar un cop d'estat el juliol de 1936. Aquest cop, que havia de ser ràpid, es va convertir en una guerra civil quan la resistència republicana va impedir la victòria immediata dels militars.

Potser t'agraden aquestes entrades

Missatges més antics