.jpg)
Anarquistes de la CNT
Durant la Guerra Civil, l'anarquisme i el
comunisme van tenir un paper fonamental en la resistència al cop militar
franquista a Catalunya. Tot i compartir l'objectiu, la seva relació sovint va
ser tensa i marcada per profundes diferències ideològiques i estratègiques.
Els anarquistes, organitzats al voltant de la CNT-FAI (Confederació Nacional del Treball i Federació Anarquista Ibèrica), van ser una força predominant, i després del fracàs de l'aixecament militar del juliol de 1936, van aprofitar el buit de poder per impulsar la revolució social. Milers de fàbriques, terres i serveis van ser col·lectivitzats sota control obrer, i es va establir un sistema d'autogestió a gran escala, un projecte profundament oposat al model d'Estat comunista.
“ Barcelona es va convertir en un escenari d'una revolució plena de contradiccions,
però alhora tenia un esperit d'alliberament com mai s'havia vist
— Josep Pla
Els comunistes, per la seva banda, estaven
organitzats a través del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), que
seguia la línia política de l'URSS i defensava una centralització del poder
sota el control del govern republicà per fer front a la guerra. A diferència
dels anarquistes, creien que la revolució social havia de ser posposada fins
després de la victòria militar, fet que va generar friccions importants entre
els dos sectors.
Guàrdies d’assalt parapetats prop de la plaça de Sant Jaume durant els ‘fets’ de Maig
Durant els primers mesos de la guerra, el Govern de la Generalitat, liderat per Lluís Companys, va intentar mantenir un equilibri entre les diverses forces polítiques. Companys va arribar a un acord amb la CNT-FAI, permetent l'autogestió anarquista en molts àmbits de l'economia, però sense perdre del tot el control institucional. No obstant això, a mesura que el
conflicte avançava, la influència dels comunistes del PSUC dins del govern
català cada vegada era més gran, fet que va incrementar la tensió amb els
anarquistes.
“ La revolució anarquista a Barcelona va ser una explosió de llibertat,
però també un temps de caos i lluites internes
que van desgastar les forces populars
— Antoni Rovira i Virgili
Aquestes tensions van esclatar violentament durant els Fets de Maig de 1937 a Barcelona, quan la rivalitat entre les faccions comunistes i anarquistes va desembocar en enfrontaments armats als mateixos carrers. El PSUC, amb el suport del govern central republicà i la Generalitat, va intentar recuperar el control dels sectors col·lectivitzats i restaurar l'ordre, enfrontant-se als anarquistes i al POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista), un grup trotskista també crític amb l'URSS. Aquesta crisi va acabar debilitant greument la resistència republicana.
Un
dels fets que millor expliquen les moltes divisions i dificultats internes que
van afectar la República fou el segrest i assassinat d’Andreu Nin (1892-1937) a
mans d’agents soviètics. Nin fou conseller de Justícia de la Generalitat i
fundador del POUM, i sempre es va mostrar contrari tant al feixisme com a
l’estalinisme. La complexa relació entre anarquistes, comunistes i el govern català va ser una de les moltes dificultats internes que van afectar la República i van contribuir a la seva derrota final, l'any 1939.
