.jpg)
Anarquistes de la CNT
Els anarquistes, organitzats al voltant de la CNT-FAI (Confederació Nacional del Treball i Federació Anarquista Ibèrica), van ser una força predominant, i després del fracàs de l'aixecament militar del juliol de 1936, van aprofitar el buit de poder per impulsar la revolució social. Milers de fàbriques, terres i serveis van ser col·lectivitzats sota control obrer, i es va establir un sistema d'autogestió a gran escala, un projecte profundament oposat al model estatista comunista.
“ Barcelona es va convertir en un escenari d'una revolució plena de contradiccions,
però alhora tenia un esperit d'alliberament com mai s'havia vist
— Josep Pla
Els comunistes, per la seva banda, estaven organitzats a través del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), que seguia la línia política de l'URSS i defensava una centralització del poder sota el control del govern republicà per enfrontar-se a la guerra. A diferència dels anarquistes, creien que la revolució social havia de ser posposada fins després de la victòria militar, fet que va generar friccions constants entre els dos sectors.
Guàrdies d’assalt parapetats prop de la plaça de Sant Jaume durant els ‘fets’ de Maig
Durant els primers mesos de la guerra, el Govern de la Generalitat, liderat per Lluís Companys i controlat per ERC, va intentar mantenir un equilibri entre les diverses forces polítiques. Companys va arribar a un acord amb la CNT-FAI, permetent l'autogestió anarquista en molts àmbits de l'economia, però sense perdre del tot el control institucional. No obstant això, a mesura que el conflicte avançava, la influència dels comunistes del PSUC dins del govern català es va intensificar, fet que va incrementar la tensió amb els anarquistes.
Aquestes tensions van esclatar violentament durant els Fets de Maig de 1937 a Barcelona, quan la rivalitat entre les faccions comunistes i anarquistes va desembocar en enfrontaments armats als mateixos carrers. El PSUC, amb el suport del govern central republicà i la Generalitat, va intentar recuperar el control dels sectors col·lectivitzats i restaurar l'ordre, enfrontant-se als anarquistes i al POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista), un grup trotskista també crític amb l'URSS. Aquesta crisi va acabar debilitant greument la resistència republicana.
“ La revolució anarquista a Barcelona va ser una explosió de llibertat,
però també un temps de caos i lluites internes
que van desgastar les forces populars
— Antoni Rovira i Virgili
El conflicte a Catalunya no només va ser militar, sinó també profundament social i polític, amb importants conseqüències en el desenllaç dels esdeveniments. La complexa relació entre anarquistes, comunistes i el govern català va ser una de les moltes dificultats internes que van afectar la República i van contribuir a la seva derrota final, l'any 1939.
.jpg)
