
Fitxa policial de Lluís Companys
Després de la derrota republicana en la Guerra Civil, Lluís Companys, president de la Generalitat, es va exiliar a França, on va residir fins a l'ocupació del país per part de l'exèrcit nazi alemany, a l'inici de la Segona Guerra Mundial. Va ser capturat per la la Gestapo amb l'ajuda del règim franquista, i lliurat a les autoritats espanyoles a la frontera d’Hendaia. Portat a Madrid, va ser interrogat i torturat abans de ser traslladat a Barcelona per ser jutjat i condemnat a mort per rebel·lió militar. Companys va defensar fins al final la seva acció política i la legitimitat de la Generalitat. A la matinada del 15 d'octubre de 1940, va ser afusellat al castell de Montjuïc, cridant "Per Catalunya!", convertint-se en un símbol de la resistència contra el franquisme.
Al llarg de la dictadura, milers d'activistes i polítics catalans involucrats en activitats clandestines van ser perseguits, empresonats, torturats o, fins i tot, afusellats. El règim franquista utilitzava la policia secreta i els tribunals militars per reprimir qualsevol mena d'oposició, i la pena de mort era el mecanisme de control i càstig per als opositors polítics. Durant els primers anys de la dictadura, el nombre d'afusellaments va ser especialment elevat. Centenars de polítics, sindicalistes i activistes catalans van ser arrestats i executats als anys 40 i 50. Les execucions es van mantenir fins a les acaballes del règim, com el cas de Salvador Puig Antich, executat el 1974.
“ La guerra és un crim, però el que avui anomenem franquisme ho és dues vegades,
perquè és la guerra de l'odi i la intolerància
— Manuel Azaña
Algunes de les presons més notòries a Catalunya van ser la Model de Barcelona i el castell de Montjuïc, que es van omplir de presos polítics i a on, a més, s'hi practicava la tortura. Molts soldats republicans i altres sospitosos d'oposar-se al règim van ser enviats a camps de concentració, on eren sotmesos a treballs forçats i maltractaments. El 1940 hi havia més de 10.000 presoners polítics a Catalunya, molts en condicions deplorables.

La comissaria de Via Laietana
La comissaria de Via Laietana, situada al centre de Barcelona, és una de les icones més controvertides de la repressió. Inaugurada a principis del segle XX, va esdevenir un punt de control policial durant la dictadura de Primo de Rivera. No obstant això, el seu paper més fosc es va consolidar durant la dictadura franquista, quan es va convertir en un dels centres més temuts de repressió. S’hi han documentat nombroses tortures, especialment en mans de figures com els sinistres germans Creix, membres de la Brigada Político-Social, la brigada encarregada de perseguir qualsevol forma de dissidència contra el règim. Amb la transició democràtica la comissaria ha continuat operant com a seu policial, però grups de drets humans i col·lectius de víctimes reivindiquen la necessitat de reconèixer públicament els abusos que s’hi van cometre, i convertir l'edifici en un espai de memòria del terror franquista.
Més enllà de les execucions i empresonaments, milers de persones van ser sotmeses a processos de depuració dels seus càrrecs públics. Professors, metges, advocats, jutges i funcionaris catalans van ser substituïts per persones lleials al règim, cosa que no només significava la pèrdua d'ocupació, sinó també la marginació social. Aquesta purga va tenir un impacte devastador en el sistema educatiu, eliminant una generació de docents compromesos amb l'educació pública, laica i democràtica que havia florit durant la Segona República, i imposant un sistema educatiu centrat en els valors del règim i la doctrina de l'Església catòlica. La confiscació d'immobles, arxius i altres béns va ser un altre procés sistemàtic i generalitzat de repressió, dirigit contra persones, partits polítics i sindicats que eren considerades contràries als principis polítics, ideològics o religiosos del règim. Tot i la repressió, la resistència catalana contra el franquisme no va cessar.

Treballs forçats al Port de Barcelona