Mural en homenatge a les Brigades Internacionals (L'Espluga de Francolí)
A l’Espluga de Francolí, a la Conca de Barberà, un mural de gran format pintat per Roc BlackBlock, ret homenatge als brigadistes internacionals. El 25 d’octubre de 1938, al pati de l’edifici de l’actual Alberg, els batallons de voluntaris vinguts d’arreu del món per lluitar en favor de la República Espanyola rebien el primer acte de comiat. Aquell dia, davant d’una nodrida delegació de brigadistes, el president del Consell de Ministres, Juan Negrín, va dirigir un discurs d’agraïment als combatents en un emotiu acte immortalitzat pels fotoperiodistes Robert Capa o Henry Buckley, entre altres. El mural forma part del projecte Murs de Bitàcola, una xarxa de murals dedicats a la divulgació de la història i la memòria local, amb l'objectiu de visibilitzar a l’espai públic els episodis propis de cada comunitat, i construïr un mapa global que projecti una visió de conjunt de tots i cadascun dels fragments i episodis de la memòria col·lectiva.
“ No hi ha futur sense memòria,
oblidar és entregar-nos a la desmemòria de la injustícia i la repressió
— Pere Quart (Joan Oliver)

Operaris inicien l'obertura d'una fossa al cementiri de Montjuic de Barcelona
Durant la dictadura franquista, milers de persones van ser assassinades, empresonades, torturades o perseguides per raons polítiques. Catalunya, a més, va patir una repressió cultural, política i social especialment intensa, cosa que ha fet que el procés de recuperació de la memòria històrica sigui un tema d'especial rellevància, no només per honrar les víctimes, sinó també per reivindicar la seva identitat. El reconeixement de les víctimes de la dictadura comporta documentar les històries dels exiliats, guerrillers i activistes, i rehabilitar la imatge dels moviments que van jugar un paper en la defensa dels drets socials i democràtics.
El reconeixement comporta també exhumar les fosses comunes i acompanyar les famílies que encara busquen els seus desapareguts, Segons les dades més recents, en l'àmbit estatal hi ha més de 9.000 fosses comunes documentades, la majoria relacionades amb la violència durant la Guerra Civil i la repressió franquista posterior. Moltes d’aquestes fosses contenen restes de desapareguts que encara no han estat identificats. Això posiciona Espanya com un dels països del món amb més desapareguts forçats sense identificar. A Catalunya, s'estima que encara hi ha més de 20.000 desapareguts, molts enterrats en les 743 fosses comunes que fins ara s'han localitzat. La majoria es concentren en zones on es van lliurar combats importants, especialment en el context de la batalla de l'Ebre. Des de 2017 se n'han obert 32, i s'han recuperat les restes de 300 persones, encara que només unes poques han estat identificades gràcies a proves d'ADN. Aquestes investigacions són complexes i requereixen suport històric, documental i científic, sovint amb la col·laboració de testimonis locals. Tot i els esforços, queda molta feina pendent per localitzar i excavar totes les fosses, i identificar les víctimes que contenen.
“ A Catalunya s'han localitzat almenys 743 fosses comunes
,%20on%20es%20van%20arribar%20a%20executar%20m%C3%A9s%20de%202.300%20persones.jpeg)

Recuperació de cadàvers a Paterna (Horta), on es van arribar a executar més de 2.300 persones
Catalunya ha estat pionera a l'hora de consolidar el dret a la veritat, la justícia i la reparació. El Memorial Democràtic creat oficialment el 2007 pel Parlament de Catalunya, té com a objectiu "preservar i promoure la memòria històrica" relacionada amb la lluita antifranquista, la repressió durant la Guerra Civil espanyola, la dictadura franquista i la transició a la democràcia, així com el reconeixement de les víctimes d'aquest període. La Llei catalana de fosses comunes, aprovada el 2009, o iniciatives com el Mausoleu de Montjuïc dedicat a les víctimes del franquisme, són altres exemples de com el govern català ha abordat aquesta qüestió. La memòria històrica no només se centra a recordar el passat, sinó que té un paper educatiu fonamental per explicar a les noves generacions els abusos comesos, per evitar que els errors no es tornin a repetir en el futur.
“ La memòria ens ajuda a entendre per què som com som,
és imprescindible per evitar que els errors del passat tornin a destruir el present
— Quim Monzó

Mural sobre la memòria històrica del projecte Murs de Bitàcola