Els refugis antiaeris, l'esperança de sobreviure

El refugi 307

A l'interior del refugi, la gent es compacta en silenci. Alguns pares abracen amb força els seus fills, mentre altres ploren o resen en veu baixa. A l'exterior, les bombes fa estona que han començat a caure i les explosions intermitents són cada cop més properes. El terra tremola amb cada impacte, i un núvol de pols es desenganxa de les parets, accentuant la sensació d’angoixa i d'ofec. Quan el soroll dels motors finalment s’allunya, la ciutat queda en silenci durant uns moments, que de seguida es trenca pels gemecs i els crits de socors dels que no han arribat a temps als refugis. Al sortir dels amagatalls, el paisatge és devastador: carrers plens de runa, edificis ensorrats i ferits arrossegant els peus demanant ajuda. Vet aquí la quotidianitat d'una ciutat que fa dies que pateix l’horror que ve del cel.

“ Els refugis eren com un ventre protector, però la por s'infiltrava fins a l'ànima.
Vam aprendre a viure amb el soroll de la destrucció
com a banda sonora de la nostra joventut
— Antoni Tàpies

Durant la Guerra Civil, Barcelona es va convertir en un dels principals objectius dels bombardejos de l'aviació italiana i la Legió Còndor alemanya, aliats del bàndol franquista. La intensitat i freqüència dels bombardejos van portar a la necessitat urgent de crear infraestructures de protecció per a la població civil. La capacitat defensiva de la ciutat era limitada i les autoritats republicanes no comptaven amb un sistema de refugis organitzat, cosa que va obligar els ciutadans a prendre la iniciativa. Així, van sorgir comitès veïnals i grups de persones que, juntament amb tècnics i arquitectes, i l'ajuda de les brigades municipals, van començar a construir refugis a les zones més exposadesLa tipologia variava, des de galeries subterrànies amb bancs i serveis bàsics, fins a refugis molt més complexos amb múltiples accessos, lavabos, instal·lacions d'aigua i ventilació.

S'estima que, durant el conflicte, Barcelona va arribar a construir més de 1.400 refugis antiaeris repartits per tota la ciutat. Alguns han estat restaurats i oberts al públic. Entre els més coneguts destaquen el Refugi 307, situat al Carrer Nou de la Rambla i construït pels mateixos veïns del Poble-sec, amb més de 200 metres de túnels i capacitat per a centenars de persones. A la plaça del Diamant, el refugi 232, a 13 metres de profunditat, ha estat recuperat com a part del patrimoni històric del barri de Gràcia. 

Construcció d'un refugi antiaeri

Potser t'agraden aquestes entrades