Els bombardejos despietats sobre Barcelona

Bombardeig sobre Barcelona

El brunzit dels motors dels avions omple de nou el cel de Barcelona. És un dia qualsevol, però la població de la ciutat ja reconeix el so sinistre dels Savoia-Marchetti S.M.79 italians, que arriben des de Mallorca. Els vianants s'aturen, alguns miren cap amunt amb el pànic reflectit als rostres, mentre altres comencen a córrer desesperadament buscant un lloc segur. Les sirenes d’alarma, que han començat tard, empenyen la gent cap als refugis. De sobte cauen les primeres bombes, i les explosions sacsegen el terra. Edificis sencers s'esfondren en una pluja de runa i pols. Una columna de fum negre embolicada amb crits i gemecs comença a elevar-se per damunt dels terrats.

“ He vist amb els meus propis ulls els carrers de Barcelona cremar com una pira
encesa per la covardia dels que llancen la mort des del cel.
 I, tot i això, la ciutat no es doblega
— Pablo Neruda

Barcelona era un dels principals centres industrials i polítics de la Segona República, i un important nucli de producció logístic i militar. A causa d'això, es va convertir en un objectiu estratègic per a les forces revoltades, i l'aviació italiana i alemanya, aliades de Franco, la van bombardejar repetidament. Les embestides van ser particularment cruels, ja que no només es van atacar objectius militars, sinó també la població civil, amb l'objectiu de desmoralitzar-la i destruir la seva capacitat de resistència. Els barcelonins van viure aquests atacs amb una por constant, amagant-se en refugis subterranis o als túnels del metro, que també van servir com a protecció.

El moment més terrible va tenir lloc entre el 16 i el 18 de març del 1938, quan la ciutat va ser objecte d'una sèrie de bombardejos continats que van durar gairebé tres dies consecutius. Els avions italians van dur a terme un total de 13 incursions, llançant més de 40 tones de bombes que van impactar en barris residencials, mercats i àrees comercials, destruint bona part de la infraestructura urbana, i causant més de 1.000 víctimes civils i un gran nombre de ferits. 

Entre les runes

A mesura que l'ofensiva final es tornava imminent, els bombardejos sobre Barcelona es van intensificar. El gener de 1939, durant els dies previs a la caiguda de la ciutat, l'aviació italiana i les forces aèries franquistes van efectuar noves incursions per afeblir la resistència i sembrar el pànic entre la població. Aquests bombardejos, més breus, però igualment devastadors, van coincidir amb el col·lapse de les línies defensives republicanes al Front del Segre i amb l'inici de l'èxode massiu de civils i soldats cap a la frontera francesa. S'estima que, en total, en aquests episodis van morir al voltant de 2.500 persones.

“ Els bombardejos a Barcelona no són només un acte de guerra, són la destrucció
d'una ciutat plena de vida, una ferida que el nostre poble portarà per sempre
Antoni Rovira i Virgili

Un petrolier enfonsat al port de Barcelona

Potser t'agraden aquestes entrades