Els camins sinuosos de l’exili

Els camins de l'exili

Després de la victòria de les forces franquistes, les columnes multitudinàries de refugiats republicans es dirigeixen cap al nord, travessant els Pirineus fins a França. Les cruïlles de camins, carreteres i senders s'han transformat en un laberint d'incertesa, amb famílies senceres que arriben extenuades i desolades als camps de concentració del país veí. Les condicions són dures: el fred, la falta d'aliments i les malalties posen a prova la resistència dels que han quedat desposseïts de tot. Aquestes columnes són un reflex de la tristesa i el desànim que es viu arreu. En aquest moment de crisi, transitar els camins de l'exili no és només un viatge físic, sinó també un viatge emocional carregat de pèrdues i de patiment.

“ Els camins de l'exili eren una promesa trencada, un laberint de fang
on els peus quedaven atrapats entre els records i el futur incert
— Núria Folch i Pi

Les rutes d'evacuació de centenars de milers de refugiats de la Guerra Civil, camí de França, creuaven diverses localitats i territoris emblemàtics, com els pobles d'Agullana, la Vajol, Figueres o la Jonquera, entre d'altres. El coll dels Belitres, que enllaça el municipi de Portbou (Alt Empordà) amb Cervera de la Marenda (Rosselló), va ser un dels més utilitzats. Entre el 27 de gener i el 10 de febrer de 1939, al voltant de 300.000 persones van creuar la frontera per aquest punt. D'altra banda, entre 40.000 i 70.000 persones, tant civils com militars, van passar per Maçanet de Cabrenys per emprendre la ruta de l'Alt Empordà occidental pel pas de Costoja, al coll de Portús. Camprodon era la porta d'entrada a Prats de Molló i al pas fronterer del coll d'Ares, l'únic pas establert oficialment per les autoritats franceses. Es calcula que, a través d'aquest punt, es van exiliar entre 85.000 i 100.000 persones.


D'altra banda, al Pallars Sobirà, on el front de guerra va estar establert durant prop de nou mesos, l'èxode de la població va ser un degoteig constant fins a finals de febrer de 1939. Salau i Tavascan foren els dos ports principals per on s'accedia a França. Només entre els dies 7 i 15 d'abril de 1938, 755 persones, tant civils com soldats republicans en retirada, arribaren a l'Arieja, la majoria a través del Port de Salau. 

Mesos més tard, amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, aquests passos pirinencs van ser testimoni de l'arribada de milers d'evadits que fugien en sentit contrari de l'Europa ocupada per l'exèrcit alemany. El temor a una possible invasió d'Espanya per part dels nazis va provocar que Franco decidís construir una línia fortificada de búnquers defensius, que han restat al territori com a testimoni d'uns anys força trasbalsats a la frontera.

Els Pirineus no només van representar un desafiament físic, sinó també un símbol de llibertat. Els camins i indrets per on els republicans van travessar cap a França es van convertir en part de la memòria històrica d'un període tràgic, i avui són recordats com a testimonis de la resistència i valentia dels que els van transitar.

“ Entre els mesos de gener i febrer de 1939,
prop de 500.000 persones van fugir a França per diversos punts del Pirineu




Potser t'agraden aquestes entrades