.jpg)
Ferran Planes, Joan Pagés i Joaquim Amat-Piniella, supervivents de Mauthausen
El 1972, anys després del final de la II Guerra Mundial, la fotoperiodista catalana Pilar Aymerich va retratar a tres ex deportats del camp de concentració de Mauthausen. “Els tres avançaven pel descampat, semblaven tranquils, relaxats. Quan vam arribar a la paret, els vaig comentar: si us plau, podrien posar-se vostès en fila com feien al camp? I vaig veure que revivien el dolor que havien viscut, i em vaig sentir culpable”, explica la fotògrafa. Els seus noms eren Ferran Planes, Joan Pagés i Joaquim Amat-Piniella.
La Segona Guerra Mundial va tenir un impacte devastador per a la comunitat catalana a l'exili, sumint els refugiats a França en una situació d'extrema precarietat i desarrelament, i trencant l'esperança de reorganitzar-se i de recuperar la legitimitat republicana a Espanya. Durant l'ocupació alemanya, molts es van traslladar a llocs més segurs, com les regions rurals del sud de França o el nord d'Àfrica, mentre que altres van intentar escapar-se a l'Amèrica Llatina. Però un sector dels exiliats catalans va integrar-se a la Resistència francesa per lluitar contra l'ocupació dels nazis. La seva participació activa va ser clau en algunes operacions locals, demostrant la seva determinació en la lluita contra el feixisme en qualsevol escenari, fins i tot posant en risc la seva pròpia vida. Malauradament, molts van ser perseguits, capturats i deportats a camps de concentració, on només uns pocs van sobreviure.
.jpg)
Neus Català i Pallejà (1915-2019) va ser una militant comunista i activista antifeixista catalana, membre de les Joventuts del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) durant la Guerra Civil espanyola. Es diplomà en infermeria l'any 1937, i l'any 1939 va travessar la frontera francesa amb 182 nens orfes de la colònia Las Acacias de Premià de Dalt, els anomenats «nens de Negrín», que estaven al seu càrrec. A França col·laborà juntament amb el seu marit, l'occità Albert Roger, en activitats de la Resistència. Casa seva es va convertir en un punt de recepció i transmissió de missatges, armes i documentació, i refugi per a dissidents polítics. El 1943, un apotecari de Sarlat la denuncià a les autoritats nazis, que la van detenir, juntament amb el seu marit. Reclosa i torturada a Llemotges, l'any 1944 fou deportada a Ravensbrück, on va va coincidir amb altres catalanes. Va ser obligada a treballar en la indústria de l'armament i formà part de l'anomenat «comando de les gandules», un grup de dones que boicotejava les armes que es fabricaven a Holleischen, una fàbrica que depenia del camp de Flossenbürg. Gràcies al sabotatge inutilitzaren uns 10 milions de bales i espatllaren nombroses màquines de fabricació d'armament. Després del seu alliberament, tornà a França, on seguí duent a terme la seva lluita clandestina contra el franquisme. Visqué a Sarcelles, prop de París, i presidí l'Amical de Ravensbrück. En paral·lel, va continuar la seva militància al PSUC, partit que li va entregar el carnet número 1 en reconeixement a la seva trajectòria militant i la va nomenar membre d'honor del Comitè Central.
“ Jo era catalana, republicana i antifeixista,
i la Resistència era l'únic lloc on podia ser fidel a totes tres coses
— Neus Català


Francesc Boix Campo (1920-1951) Durant la Guerra Civil Espanyola va actuar com a fotògraf de la revista juliol, i el 1938 va combatre a la 30a Divisió de l'Exèrcit de la Segona República. El febrer de 1939 es va exiliar a França i va ser internat als camps de Vernet d'Ariège i de Septfonds. D'allà va sortir per formar part d'una Companyia de Treballadors estrangers, integrada a l'Exèrcit francès. També va participar en la Resistència francesa. El maig de 1940, com molts refugiats espanyols, va caure presoner de les forces alemanyes. Després de passar per un camp de presoners de guerra, on va aprendre alemany, el 1941 va ser enviat al Camp de concentració de Mauthausen-Gusen, a Àustria, on van morir dos terços dels més de 8.000 espanyols que hi havia internats. A Mauthausen, Boix, registrat amb el número 5.185, va declarar que era fotògraf i que sabia alemany, i va treballar la major part del període d'internament al laboratori fotogràfic de l'Administració del camp. Durant la seva estada a Mauthausen va realitzar un gran nombre de fotografies, i va aprofitar l'oportunitat per fer sortir del camp alguns negatius cosits a les mànigues o sota els uniformes que s'enviaven a la bugaderia. Fins al 1945 va aconseguir amagar un important nombre de negatius que mostraven aspectes de la crua realitat del camp i de les pràctiques d'extermini dels presos. En moltes apareixien també les cares dels SS responsables i d'alts jerarques del nazisme que el van visitar. Després de l'alliberament, aquestes imatges van ser claus per sentenciar dirigents i col·laboradors nazis als judicis de Nuremberg, on també va participar com a testimoni. Va morir a París, a l'edat de trenta anys, probablement a causa d'una malaltia renal relacionada amb el seu període a Mauthausen. Va ser enterrat al cementiri parisenc de Thiais. Els negatius de Boix, propietat de l'Amical de Mauthausen, han estat dipositats al Museu d'Història de Catalunya.
