
Orquesta integrada per nens refugiats a la Unió Soviètica
El patiment dels infants va ser un aspecte especialment tràgic de la Guerra Civil. Durant la guerra, diverses organitzacions humanitàries, inclòs el Comitè de Nens Evacuats i altres grups de suport, van organitzar l'evacuació d'infants cap a altres països per protegir-los del perill. En total se'n van evacuar uns 20.000, que van ser enviats sobretot a França, Bèlgica, Mèxic i l'URSS. Aquests nens, coneguts com a "nens de la guerra", van créixer a l'exili, molts d'ells sense tornar a veure les seves famílies, i són un símbol de la ruptura generacional que va provocar el conflicte.
“ Els nens de l'exili no només perden la seva terra, perden la seva infantesa,
i amb ella, els somnis que mai no tornaran
— Pere Calders
França va acollir el nombre més gran d'infants, que van ser internats en camps de refugiats com el d'Argelès-sur-Mer. No obstant això, les organitzacions humanitàries van fer el possible per proporcionar-los suport. Una menció a part mereix la Maternitat d'Elna, una institució creada el 1939 per la infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz a la localitat d'Elna, a prop de Perpinyà, amb el suport de l'organització Ajuda Suïssa als Infants. Aquesta institució va jugar un paper fonamental en l'atenció de dones embarassades que fugien de la Guerra Civil i, més tard, de la Segona Guerra Mundial. Entre 1939 i 1944, hi van néixer més de 600 nens, salvant-se d'una mort probable als camps de concentració. La institució no només brindava atenció mèdica durant el part, sinó que també oferia un ambient saludable perquè les mares poguessin recuperar-se i tenir cura dels nadons durant els primers mesos de vida. Avui dia, l'edifici ha estat restaurat i convertit en un museu per recordar la història i el patiment dels refugiats d'aquells temps.
.jpg)

Dues mares a la Maternitat d'Elna
Els nens exiliats van ser reubicats en internats, institucions educatives i famílies. El viatge cap als països d'acollida era sovint en condicions precàries i ple de dificultats. Molts van viatjar sols, sense les seves famílies, atrapades per la guerra o per la falta de recursos. No obstant això, amb el suport de les comunitats locals, molts d'ells van poder reconstruir les seves vides, integrar-se al nou entorn i deixar enrere les vivències traumàtiques. Però, inevitablement, l'experiència de l'exili va marcar profundament la seva vida, deixant una empremta inesborrable en la seva salut mental i emocional.
“ Els nens de la guerra mai no tornen a casa del tot,
l'exili els roba una part del cor que mai podran recuperar
— Teresa Pàmies
L'exili dels infants de la Guerra Civil és un recordatori commovedor dels efectes devastadors de la guerra sobre els més menuts, així com de la solidaritat de les organitzacions humanitàries internacionals, que van jugar un paper decisiu a l'hora de proporcionar-los un futur millor.


.jpg)