Camió humanitari del Comité National Catholique de Secours à l'Enfance de Catalogne transportant infants catalans evacuats en una carretera nevada dels Pirineus durant la Retirada, el febrer de 1939. Aquesta organització catòlica francesa, impulsada pel cardenal Verdier i intel·lectuals com Jacques Maritain, va organitzar l'evacuació i l'acollida de milers de nens i nenes catalans en colònies i famílies de França. (Autor desconegut / Archives Nationales de France - Arxiu Històric)
Durant la guerra, Philippe Gaussot, voluntari del Comitè Nacional Catòlic d'Ajuda als Refugiats d'Espanya, ajudat per diversos camarades catalans i bascos, creua sovint la frontera per abastir els republicans sumits en els desastres de la guerra. El febrer del 1939 fa el seu últim viatge clandestí i torna en un camió carregat de nens i dones. A França, el comitè s’ha fundat amb l’objectiu d’aconseguir el nombre més gran de reagrupaments de famílies dispersades per La Retirada, allotjar tantes mares i fills com sigui possible i tractar de col·locar els orfes en adopció en famílies franceses. A més, també dedica esforços a aconseguir que els homes exiliats internats als camps de concentració puguin sortir i viure com a treballadors útils per a l'economia francesa.
El comitè va aconseguir reunir a milers de famílies i donar asil a milers de nens a les seves colònies. També va aconseguir la sortida de 26.350 treballadors dels camps de concentració. Philippe Gaussot va ser un dels puntals d'aquest treball a l'ombra.
" Els Comitès d'Ajuda Internacional van ser l'únic consol en una Espanya trencada,
proporcionant una esperança que es mantenia viva a través del seu suport
— Juan Negrín
L´esclat de la guerra civil espanyola va donar lloc a una sèrie molt diversa d´iniciatives d´ajuda humanitària. Els Comitès d'Ajuda Internacional van representar un esforç col·lectiu imprescindible per mitigar els efectes devastadors de la Guerra Civil. La seva ajuda va ser vital per mantenir els refugiats amb vida i proporcionar-los un mínim de protecció i seguretat. Aquests comitès van ajudar també a preservar la memòria de la guerra, documentant les condicions dels refugiats, cosa que posteriorment ha estat fonamental per a la recerca històrica i el reconeixement de les víctimes del conflicte.
Soldats i refugiats republicans abrigats amb mantes a la vora de la carretera fronterera al pas d'Ares o de la Cerdanya, al costat del camió del Comité National Catholique de Secours à l'Enfance de Catalogne (matrícula 3904-GC), el febrer de 1939. La col·laboració entre comitès humanitaris estrangers i organitzacions civils va permetre socórrer part de la població més vulnerable durant el dur hivern de l'èxode pirinenc. (Autor desconegut / Archives Nationales de France - Arxiu Històric)
Entre les organitzacions humanitàries cal esmentar el Comitè Internacional de la Creu Roja, que va establir una presència activa a Espanya durant la guerra, oferint assistència a les víctimes i col·laborant en la protecció de persones internes i refugiades. També va treballar als camps de refugiats, proporcionant assistència mèdica i facilitant la comunicació entre famílies separades per la guerra.
Altres comitès de solidaritat internacional, establerts principalment a França, el Regne Unit i altres països europeus, van coordinar l'ajuda humanitària per als refugiats republicans espanyols, organitzant recollides de fons i enviaments de material de primera necessitat, i facilitant el transport de refugiats a llocs segurs. Un d'ells fou el Comitè de Nens Evacuats, creat per organitzar l'evacuació de nens i adolescents de zones afectades per la guerra, principalment des de Catalunya i altres regions republicanes, a països d'acollida com França, Mèxic i la Unió Soviètica, garantint-los un lloc segur i suport educatiu i emocional. En la mateixa línia, els Comitès Locals d'Ajuda als Refugiats van oferir ajuda immediata als refugiats que arribaven a zones segures o als camps. Van proporcionar allotjament, assistència mèdica, alimentació i suport psicològic. A més, van establir xarxes de suport per facilitar la integració dels refugiats en les comunitats d'acollida.
Finalment, els Comitès de la Solidaritat Republicana estaven formats per simpatitzants de la República i van operar principalment a França i en altres llocs d'exili. Van coordinar ajudes econòmiques i logístiques, oferint suport legal i social als exiliats i organitzant activitats culturals i polítiques per mantenir viva la causa republicana.
Grup d'infants espanyols somrient des de les finestres d'un camió retolat amb el lema «Ayuda Suiza a los niños de España» i el distintiu internacional «CH» (Confederació Helvètica) durant una expedició d'evacuació, entre 1937 i 1939. El Comitè Suís d'Ajuda als Nens d'Espanya (SCI / Ayuda Suiza), precursor de l'obra d'Elisabeth Eidenbenz a Elna, va gestionar menjadors infantils, hospitals i colònies d'acollida tant a la zona republicana com a França. (Autor desconegut / Arxius Federals Suïssos [Schweizerisches Bundesarchiv])
Nenes espanyoles refugiades realitzant tasques de costura i manualitats al voltant d'una llarga taula de fusta a l'interior de la colònia d'acollida de Cadaujac (prop de Bordeus, Aquitània), l'any 1939. Aquesta colònia escolar va ser creada i sostinguda gràcies a l'ajuda humanitària internacional —amb el suport destacat de quàquers britànics i nord-americans i comitès francesos— per garantir l'educació i el benestar dels infants exiliats. (Autor desconegut / Quaker Service - Arxiu Històric)
Un metge i una infermera curant la ferida de la cama d'un combatent republicà a la sala d'un hospital militar de sang de la rereguarda republicana, amb un retrat de Francisco Largo Caballero penjat a la paret del fons, entre 1936 i 1937. La solidaritat mèdica internacional —a través de les Brigades Internacionals, el Spanish Medical Aid Committee i la Creu Roja— va aportar personal sanitari, ambulàncies i material quirúrgic essencials per a l'atenció als ferits. (Autor desconegut / Biblioteca Nacional de España - Archivo Rojo)
Veïns observant els greus desperfectes causats per un bombardeig aeri a la façana de l'Hospital de Sang del barri marítim de Natzaret (València), clarament senyalitzat amb el rètol «Hospital de Sangre - Nazaret» i l'emblema de la Creu Roja, entre 1937 i 1938. Malgrat la protecció establerta pels convenis internacionals de Ginebra, nombrosos hospitals i centres sanitaris de la rereguarda republicana van ser atacats per l'aviació feixista. (Autor desconegut / Biblioteca Nacional de España - Biblioteca Digital Hispánica)
