
Nens refugiats a bord de l'Habana
El matí del divendres 21 de maig de 1937, el port de Santurtzi era un formiguer. Al vapor Habana embarcaven 3.861 nens i nenes, acompanyats per 96 mestres, 16 capellans, un parell de doctors i diverses infermeres. També hi havia milers de persones que havien vingut a acomiadar-los, abans de la seva partida a Southampton. Fins aquell moment, els anglesos es mantenien al marge del conflicte espanyol, però les notícies del bombardeig despietat de la ciutat de Gernika per part de la Legió Còndor alemanya, que va destruir el 70% dels edificis i va matar el 20% de la població, va despertar les consciències del poble britànic —no tant de les institucions, sinó de la societat civil—, donant lloc a la creació del National Joint Committee for Spanish Relief. Gràcies al finançament popular, la organització va organitzar la sortida de prop de 4.000 nens bascos cap a Anglaterra, encara que sota els ferris paràmetres establerts pel govern britànic. A finals del 1937 i principis del 1938, les organitzacions franquistes van començar una campanya mediàtica per exigir la repatriació dels nens refugiats, i a poc a poc, van començar a retornar a mesura que les famílies els anaven reclamant. El començament de la Segona Guerra Mundial, el 1939, va accelerar les repatriacions, i a finals d'any només quedaven uns 400 nens en territori britànic. Uns 250 s'hi van quedar per sempre.
“ Els Comitès d'Ajuda Internacional van ser l'únic consol en una Espanya trencada,
proporcionant una esperança que es mantenia viva a través del seu suport
— Juan Negrín
Els Comitès d'Ajuda Internacional van representar un esforç col·lectiu imprescindible per mitigar els efectes devastadors de la Guerra Civil. La seva ajuda va ser vital per mantenir els refugiats amb vida i proporcionar-los un mínim de protecció i seguretat. Aquests comitès van ajudar també a preservar la memòria de la guerra, documentant les condicions dels refugiats, cosa que posteriorment ha estat fonamental per a la recerca històrica i el reconeixement de les víctimes del conflicte.
.jpg)
Entre les organitzacions humanitàries cal esmentar el Comitè Internacional de la Creu Roja, que va establir una presència activa a Espanya durant la guerra, oferint assistència a les víctimes i col·laborant en la protecció de persones internes i refugiades. També va treballar als camps de refugiats, proporcionant assistència mèdica i facilitant la comunicació entre famílies separades per la guerra.
Altres comitès de solidaritat internacional, establerts principalment a França, el Regne Unit i altres països europeus, van coordinar l'ajuda humanitària per als refugiats republicans espanyols, organitzant recollides de fons i enviaments de material de primera necessitat, i facilitant el transport de refugiats a llocs segurs. Un d'ells fou el Comitè de Nens Evacuats, creat per organitzar l'evacuació de nens i adolescents de zones afectades per la guerra, principalment des de Catalunya i altres regions republicanes, a països d'acollida com França, Mèxic i la Unió Soviètica, garantint-los un lloc segur i suport educatiu i emocional. En la mateixa línia, els Comitès Locals d'Ajuda als Refugiats van oferir ajuda immediata als refugiats que arribaven a zones segures o als camps. Van proporcionar allotjament, assistència mèdica, alimentació i suport psicològic. A més, van establir xarxes de suport per facilitar la integració dels refugiats en les comunitats d'acollida.
Finalment, els Comitès de la Solidaritat Republicana estaven formats per simpatitzants de la República i van operar principalment a França i en altres llocs d'exili. Van coordinar ajudes econòmiques i logístiques, oferint suport legal i social als exiliats i organitzant activitats culturals i polítiques per mantenir viva la causa republicana.


