L'Assemblea, una nova veu per a Catalunya

Acte fundacional de l'Assemblea de Catalunya

El 7 de novembre de 1971 es va fundar l'Assemblea de Catalunya, com una plataforma clandestina que unia partits polítics, sindicats i moviments socials en la lluita per la democràcia, l'amnistia dels presos polítics i l'Estatut d'Autonomia. El seu lema "Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia" es va convertir en el seu signe d'identitat, compartit per amplis sectors de la societat. L'acte va tenir lloc a l'església de Sant Agustí a Barcelona, un lloc relativament segur davant de la repressió policial. Igual que la Caputxinada o la primera assemblea de CCOO a Catalunya, moltes trobades i assemblees polítiques es van celebrar en convents i parròquies, una mostra del compromís de l'Església catalana amb la democràcia i els drets socials i polítics del país. 

L'Assemblea de Catalunya va ser un dels principals motors de l'oposició a la dictadura en els seus darrers anys, aconseguint articular una resistència política organitzada. De fet, era la primera vegada que diferents sectors polítics, socials i sindicals s'unien en un esforç coordinat per lluitar per la democratització i l'autonomia de Catalunya.

“ En moments de silenci i por, l'Assemblea de Catalunya va demostrar que la resistència no es podia aturar, que la veu d'un poble és més forta quan es posa d'acord
— Marta Pessarrodona


L'Assemblea de Catalunya va organitzar diverses mobilitzacions, actes i manifestacions al llarg de la dècada dels setanta, moltes d'elles reprimides amb violència i detencions per la policia. Un d'aquests episodis fou l'arrest de 113 persones que participaven en una reunió clandestina a l'església de Santa Maria Mitjancera, al barri de la Sagrada Família de Barcelona, el 1973. Aquest arrest va ser un dels cops repressius més importants contra l'oposició a Catalunya durant els darrers anys del franquisme, però l'efecte de l'operació no va ser el que el règim esperava. La detenció dels 113 —entre les quals hi havia membres de diversos partits polítics, sindicats, organitzacions socials i culturals, així com intel·lectuals i activistes,—, no només no va afeblir l'Assemblea, sinó que, paradoxalment, la va fer més visible, generant una onada de solidaritat tant a Catalunya com a la resta d'Espanya, i va atreure l'atenció dels mitjans internacionals, fet que va afegir pressió externa sobre el règim. Al llarg de les setmanes següents, alguns dels detinguts van ser posats en llibertat provisional, però altres van romandre empresonats durant mesos. 

“ L'Assemblea de Catalunya va ser l'expressió d'un desig compartit per deixar enrere la foscor del franquisme i avançar cap a una societat més justa i lliure
— Pere Portabella

Les concentracions que l’Assemblea havia organitzat a l’inici dels anys setanta van culminar l’11 de setembre del 1976, en la primera Diada autoritzada a Sant Boi de Llobregat, que va reunir prop de cent mil persones sota el lema "Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia"Amb la consolidació de la democràcia i el retorn de l'autonomia catalana, la organització va anar dissolent-se de manera natural, ja que moltes de les seves reivindicacions havien estat assolides. L'entitat va deixar de funcionar el 1977, però el seu paper va ser fonamental en l'èxit de l'oposició catalana al franquisme i en la recuperació de les llibertats democràtiques i l'autonomia, influint d'alguna manera en la configuració de la Catalunya moderna actual.

“ La importància de l'Assemblea de Catalunya radica en el fet que per primera vegada, després de la Guerra Civil, s'organitzava una oposició catalana unitària amb un objectiu clar: la recuperació dels drets nacionals de Catalunya
Josep Benet


Potser t'agraden aquestes entrades