La Caputxinada, els estudiants passen a l'acció

La Caputxinada

Dalt del terrat del campanar dels pares caputxins de Sarrià, els estudiants observen els moviments de les forces d'ordre públic que els envolta. El 9 de març de 1966, un nombrós grup d'estudiants i figures rellevants de la intel·lectualitat catalana es va reunir en secret al Convent dels Caputxins de Sarrià, a Barcelona, ​​per crear el Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB), un sindicat independent que havia de representar democràticament els interessos dels estudiants, en contraposició al Sindicato Español Universitario (SEU), controlat pel règim. Aquest esdeveniment clandestí, que ha passat a la història amb el nom de la Caputxinada, va comptar amb la presència de 450 persones, entre elles activistes,  professors, estudiants i personalitats del món intel·lectual, com Salvador Espriu, Montserrat Roig, Joaquim Molas, Jordi Rubió, Lluís Maria Xirinacs, Oriol Bohigas, Maria Aurèlia Capmany, Antoni Tàpies, Jordi Solé Tura, Raimon Obiols o Josep Maria Benet i Jornet, entre altres.

“ La valentia dels estudiants en temps de repressió ens va recordar que la joventut té el poder de transformar el món, desafiant els qui intenten oprimir-la
— Salvador Espriu

En assabentar-se de la tancada, el règim va reaccionar amb rapidesa. La policia franquista i la Brigada Politicosocial van envoltar el convent, van tallar les línies telefòniques i van impedir l'accés al recinte a tothom, excepte als religiosos de l'ordre, als que deixava entrar després de sotmetre'ls a un registre exhaustiu. Finalment, al cap de tres dies, van irrompre al lloc. Els participants van ser detinguts, fitxats i molts d'ells, inclosos professors, van ser expulsats de la universitat o van patir represàlies. Entre els detinguts hi havia importants figures de la intel·lectualitat catalana, cosa que va donar una gran notorietat a l'esdeveniment tant a Catalunya com a l'exterior. Tot i la repressió, la Caputxinada va marcar un punt d'inflexió en la lluita estudiantil a Catalunya.



La Caputxinada no només va ser un acte de protesta dels estudiants, sinó que també va contribuir a la cohesió de la resistència antifranquista a Catalunya, establint ponts entre les lluites estudiantils i altres formes d'oposició política. L'esdeveniment va engegar un moviment unitari de solidaritat política i ciutadana, que fou el germen de la plataforma La Taula Rodona d'oposició catalana (1966-1973), antecedent de l'Assemblea de Catalunya, i va reforçar la incorporació de sectors eclesiàstics a la lluita antifranquista, amb una inèdita manifestació de capellans, l'11 de maig del mateix any, per protestar pel maltractament i tortura de delegats universitaris a la Comissaria de la Via Laietana de Barcelona. ​​El règim franquista, conegut per la seva dura repressió contra qualsevol classe de dissidència, va reaccionar amb hostilitat. Els sacerdots van ser reprimits violentament per la policia i diversos van ser detinguts. La brutalitat policial es va convertir en un escàndol que va transcendir a escala internacional.


Potser t'agraden aquestes entrades