.webp)
El bibliobús “Cultura en ruta” comença a circular el 19 de març de 1970 a Terrassa (Fotografia 'Solc')
Òmnium Cultural va ser fundat el 1961 per un grup d'empresaris catalans, entre els quals destacaven Joan B. Cendrós, Lluís Carulla, Fèlix Millet i Antoni Puigverd, en un context de repressió política i cultural a Catalunya. Després de la Guerra Civil, la dictadura franquista havia prohibit l'ús del català a la vida pública, a l'ensenyament i als mitjans de comunicació, imposant el castellà com a única llengua oficial. Els fundadors d'Òmnium, preocupats per la situació, van crear l'organització amb l'objectiu de "preservar, promoure i difondre" la llengua i la cultura catalana a través de la publicació de llibres, l'organització d'actes i el finançament de projectes culturals.
En aquest context, no és d'estranyar que l'entitat fos vista amb sospita pel règim franquista, ja que qualsevol forma d'expressió de la identitat catalana era percebuda com una amenaça per a la unitat d'Espanya. Tot i que Òmnium es definia com una entitat cultural i no política, la dictadura va intentar limitar les seves activitats des dels seus inicis. Així, el 1963, dos anys després de la seva fundació, les autoritats franquistes van decidir tancar-la davant del potencial que l'organització tenia per revifar el catalanisme. Tot i el tancament oficial, els membres d'Òmnium van continuar treballant de manera discreta i clandestina promovent l'ús del català a les escoles privades i donant suport a l'edició de llibres i publicacions en català.

Un acte d'Òmnium Cultural
A finals de la dècada de 1960, el règim franquista va començar a relaxar lleugerament algunes de les seves polítiques, especialment en l'àmbit cultural, a causa de la pressió internacional i de la necessitat de projectar una imatge moderna d'Espanya. Això va permetre a l'entitat reobrir les portes el 1967. Una de les primeres iniciatives després de la seva reobertura va ser la creació del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el 1969, un guardó destinat a reconèixer figures que haguessin destacat per la seva contribució a la llengua i cultura catalana. El premi es va convertir en una de les accions més visibles d'Òmnium en un context encara marcat per la repressió franquista.
A partir de la mort del dictador i l'inici de la transició, Òmnium Cultural va jugar un paper actiu en la recuperació dels drets lingüístics i culturals a Catalunya, advocant per l'oficialització del català i la promoció de la identitat catalana dins d'una Espanya democràtica. Amb l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya el 1979, el català va ser reconegut com a llengua oficial, i l'entitat va ser fonamental en la campanya de normalització lingüística posterior. Des d'aleshores, l'entitat continua treballant per assegurar que el català tingui un lloc predominant en l'ensenyament, els mitjans de comunicació i la vida pública del país.
“ Òmnium Cultural va ser el bastió que ens va permetre mantenir viva la flama de la nostra cultura i llengua en els moments més foscos del franquisme
— Jordi Pujol
.jpg)
