Joan Sales
Durant la Segona República, Catalunya va ser un important centre cultural i polític, per la qual cosa, amb la victòria de les forces franquistes a la Guerra Civil, molts catalans van ser perseguits per les seves idees contràries al nou règim i es van veure abocats a l'exili. La majoria de refugiats eren treballadors i gent humil de classe obrera. Però també van fugir intel·lectuals que havien estat simpatitzants de la República i dels ideals republicans. L'èxode d'intel·lectuals catalans va empobrir la vida cultural del país durant dècades. No obstant això, molts d'ells van poder continuar les seves activitats acadèmiques i culturals, contribuint a mantenir viva i difondre la cultura catalana des de l'estranger. Escriptors com Mercè Rodoreda, Joan Sales, Josep Carner, Pere Calders, Agustí Bartra, Xavier Benguerel i Carles Riba, entre d'altres, van escriure obres amarades dels patiments i les dificultats de l'exili, que més tard es van convertir en pedres angulars de la literatura catalana contemporània.
“ A cada vers, a cada paraula, s'amagaven les reivindicacions d'un poble
que es negava a ser esborrat de la història
— Salvador Espriu
Però l'exili català no només va ser un refugi, sinó també un espai de resistència activa i de promoció cultural i política que va desafiar el franquisme des de l'exterior. Els exiliats catalans van crear revistes, novel·les, assajos i tot tipus de publicacions que van ser fonamentals per mantenir viva la llengua, la cultura i el pensament polític de la Catalunya republicana. Les obres s'editaven i es distribuïen principalment a Amèrica Llatina i a França, on es va assentar la major part dels exiliats catalans, però també circulaven clandestinament a l'interior de Catalunya malgrat la vigilància i la censura.
Les revistes catalanes publicades a l’estranger es van convertir en plataformes de resistència. A Mèxic, “Quaderns de l’Exili” (1943-1947) va ser una de les més destacades, dirigida per intel·lectuals republicans com Joan Sales, la revista oferia continguts literaris, polítics i culturals, posant èmfasi en la situació a Catalunya i Espanya. També a Mèxic, "La Nostra Revista" (1946) i “Pont Blau” (1952-1963) se centraven en la literatura catalana, amb articles, poemes i assaigs d'autors exiliats. A França, “Catalunya”, impulsada per exiliats del partit Estat Català i publicada a Tolosa de Llenguadoc, es va convertir en un referent del catalanisme i de la lluita antifranquista. També cal esmentar la “Revista de Catalunya”, fundada per Antoni Rovira i Virgili a París, que va reprendre la seva activitat a l’exili. A Buenos Aires, la revista “Germanor”, dirigida a la comunitat catalana a l’Argentina, combinava continguts culturals amb notícies i cròniques sobre la realitat de Catalunya, esdevenint un punt de trobada per als exiliats i reforçant els vincles de la diàspora catalana. Revistes com aquestes no només van mantenir viva la flama cultural i política catalana, sinó que també van jugar un paper important en la internacionalització de la causa catalana, denunciant les atrocitats del franquisme i promovent la solidaritat entre els exiliats.
Les editorials catalanes a l'estranger també van tenir un paper essencial en la preservació i promoció de la llengua, la cultura i el pensament crític català. Prohibides a l’interior de l’Estat espanyol moltes obres literàries en català o amb contingut polític antifranquista, diversos projectes editorials van néixer a l’exili per donar veu als creadors silenciats com Carles Riba, J. V. Foix o Pere Calders. "Incerta glòria" de Joan Sales o "Crist de 200.000 braços" d'Agustí Bartra van ser publicades a l'estranger abans que a Catalunya. Ciutats com Buenos Aires, Mèxic D. F. i París es van convertir en els principals focus d’activitat editorial. A Buenos Aires, l’editorial Catalònia, fundada abans de la guerra, però revitalitzada durant l’exili, va publicar autors catalans que no podien fer-ho a Espanya. A París, Edicions Catalanes va liderar l’esforç editorial des de l’exili europeu, editant obres d’autors destacats com Mercè Rodoreda, Josep Pla i altres figures fonamentals del panorama literari català. Minerva, Pòrtic, Barcino... van ser altres editorials importants.
En molts casos, aquestes editorials van treballar en col·laboració amb activistes per finançar projectes i distribuir llibres clandestinament a Catalunya. A través d'aquestes iniciatives, es va assegurar que, malgrat la repressió, el català continués sent una eina de resistència i una expressió cultural de primer ordre.
.jpg)
