
Els estatuts d'autonomia de Catalunya són la norma institucional bàsica que determina el marc jurídic, polític i administratiu de Catalunya dins de l’Estat espanyol. L'embrió es remonta al 1917, quan Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat, va abordar la qüestió de l'autodeterminació aprofitant la inèrcia de la primera guerra mundial, en què s'havien creat nous estats en virtut del principi d'autodeterminació. La proposta d'Estatut va ser aprovada per l'Assemblea de la Mancomunitat de Catalunya el 1919, amb el suport de tots els partits catalans. Francesc Cambó, líder de la Lliga i ministre al govern de Madrid, va ser l'encarregat de defensar-la a les Corts, que la va rebutjar. Anys més tard, el 1932, un nou document, impulsat pel llavors president de la Generalitat, Francesc Macià, fou aprovat en referèndum pel 99% dels votants i també per les corts republicanes espanyoles, després de ser fortament retallat. L'Estatut d'Autonomia de Catalunya —anomenat popularment Estatut de Núria— va estar vigent fins a l'acabament de la Guerra Civil, quan fou derogat de forma final pel el general Franco
“ Tornar a tenir el nostre Estatut d'Autonomia era recuperar la nostra veu,
una veu que mai hauria d'haver estat silenciada
— Maria Aurèlia Capmany
Amb aquests precedents, l'Assemblea de Parlamentaris Catalans, constituïda després de les eleccions generals de 1977, va nomenar una comissió d'experts, batejada com la Comissió dels Vint, per redactar l'avantprojecte d'un nou Estatut d'Autonomia. Aquesta Comissió es reuní al Parador de Turisme de Vilanova de Sau. Per això al text resultant se l'anomena també l'Estatut de Sau, seguint la tradició d'anomenar les cartes magnes catalanes pel nom del lloc on es van redactar, com l'Estatut de Núria de l'any 1932.
El text que va redactar la Comissió fou assumit per l'Assemblea de Parlamentaris el 16 de desembre de 1978, i va ser objecte de discussió a la comissió constitucional del Congrés dels Diputats, que després de retallar-lo, finalment el va aprovar el 13 d'agost de 1979. Posteriorment, fou sotmès a referèndum el 25 d'octubre del mateix any, amb resultat favorable. En el procés de gestació de l'Estatut, varen tenir especial protagonisme els diputats Miquel Roca (CDC), Jordi Solé Tura (PSUC) i Eduard Martín Toval (PSC) que formaven la troica que en va dirigir l'elaboració.

A través de l'Estatut d'Autonomia, Catalunya accedia al seu reconeixement com a poble amb una cultura, una història i una llengua pròpies. L'Estatut atorgava a la Generalitat àmplies competències de govern, que permetien la gestió exclusiva d'àmbits com l'educació i la cultura, que fins aleshores depenien del govern central. L'Estatut definia, a més, els drets i deures de la ciutadania de Catalunya, les institucions polítiques de la nació catalana, les seves competències i relacions amb l'Estat i el finançament de la Generalitat de Catalunya.
Les primeres eleccions autonòmiques, celebrades el 20 de març de 1980, van donar com a resultat un Parlament amb majoria nacionalista, que es constituí el 10 d'abril i elegí com a president Heribert Barrera. Jordi Pujol, líder de la força política més votada, va ser elegit 126è president de la Generalitat, amb la tasca fonamental de començar a desplegar les competències del nou Estatut.
“ Amb l'Estatut, Catalunya no només recuperava les seves institucions,
sinó també la confiança en el seu propi futur com a nació
— Josep Benet
.jpg)