
La Norma
Era el dia de Sant Jordi de l’any 1982. Una nena de deu anys, pentinada amb la clenxa al mig, riallera i vestida amb una granota blava, s’havia convertit en la imatge d’un país que acabava de sortir d’una dictadura i estrenava autogovern amb la il·lusió pròpia dels principiants. La Norma era a tot arreu: als autobusos, a les carpetes dels escolars, als diaris… Catalunya sencera estava empaperada amb la seva cara. La Norma incitava per primera vegada els catalans a utilitzar amb normalitat la llengua després d'anys de persecució. La va dibuixar Lluís Juste de Nin, un ninotaire forjat en la lluita antifranquista que signava com a Esquerrà, i els guions de les vinyetes publicades als diaris de l'època els escrivia Avel·lí Artís Gener "Tísner".
“ El català és com una llavor que ha estat soterrada per la història,
però que ara floreix amb força, portant-nos l'esperança
— Miquel Martí i Pol
L'any 1982 la Generalitat de Catalunya va impulsar la primera campanya institucional de sensibilització per retornar la llengua catalana al lloc que li corresponia dins la societat. L'expressió de la voluntat unànime de recuperació de la llengua al marge de qualsevol diferència d'origen o ideològica s'expressava en l'eslògan que es va utilitzar: "El català, cosa de tots". D'aquesta manera, la campanya es proposava fomentar l'ús i la presència del català en tots els àmbits públics. Un any després, s'aprovava la primera llei de normalització lingüística.

La Transició va marcar el començament d'un període de recuperació cultural i educativa, amb la creació d'un sistema d’ensenyament públic, laic i gratuït. A Catalunya, la Generalitat va assumir competències en educació i va promoure el català com a llengua d'ensenyament. Més enllà de l'ensenyament, el català va tornar a ser reconegut com a llengua oficial, conjuntament amb l'espanyol, i va ser reintroduït a l'administració o als mitjans de comunicació. La recuperació del català era essencial per restaurar la identitat cultural catalana, garantint el dret dels ciutadans a utilitzar la seva llengua en tots els àmbits de la vida pública.
El procés de normalització del català es va institucionalitzar a partir de la Llei de Normalització Lingüística, aprovada per unanimitat el 6 d'abril de 1983 pel Parlament de Catalunya, que tenia com a objectiu promoure l'ús del català en tots els àmbits de la societat, consolidant el català com la llengua vehicular i comuna a Catalunya. La llei també establia un model d'immersió lingüística en català en l'àmbit educatiu. D'aquesta manera, el català es va anar estenent de mica en mica, a l'escola, al món administratiu, a l'esport i als rètols de botigues, fins a situar-se com a la novena llengua més utilitzada a Europa, per davant de llengües com el grec o el portuguès.
“ La llengua és l'ànima d'un poble, i recuperar el català en la vida pública
és recuperar la nostra ànima col·lectiva
— Josep Pla
Avui, gairebé tres milions de nens i nenes han estat escolaritzats en aquesta llengua. En els darrers anys, però, sectors espanyolistes i alguns pares castellanoparlants, han iniciat una campanya contra aquest model amb l'argument que discrimina el castellà i no respecta els drets dels pares a escollir la llengua en què volen que els fills rebin l'educació. El debat reflecteix una tensió profunda entre les aspiracions d'autonomia i preservació cultural catalana davant els interessos de la unitat lingüística i política d‟Espanya.
