
Retrat en primer pla de l'actriu i directora teatral catalana Margarida Xirgu i Subirà (1888-1969) caracteritzada amb un tocat de pedreria i una ploma blanca al cap, cap a la dècada de 1910. Màxima figura de l'escena teatral catalana i espanyola del primer terç del segle XX i intèrpret predilecta d'autors com Federico García Lorca, Xirgu es va exiliar a Amèrica Llatina arran de l'esclat de la Guerra Civil i la dictadura franquista, desenvolupant una tasca pedagògica i teatral cabdal a Xile, l'Argentina i l'Uruguai sense poder tornar mai a Catalunya. (Autor desconegut / Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques [MAE] - Institut del Teatre)
Margarida Xirgu Subirà (1888-1969) va ser una de les actrius catalanes més universals. Va néixer a Molins de Rei però ben aviat es traslladà a Barcelona on, des de molt jove, es vinculà als cercles teatrals amateurs. El seu debut professional fou el 1906 amb Teresa Raquin, d'Émile Zola, i immediatament va destacar pel seu talent i carisma. Durant les dècades següents es consolidà com a intèrpret clau en l’escena catalana i espanyola, especialment amb les obres d’Àngel Guimerà i Jacinto Benavente.
El punt d’inflexió arribà amb la col·laboració amb Federico García Lorca, del qual Xirgu fou amiga i protectora. Amb ella es van estrenar peces fonamentals com La casa de Bernarda Alba i Yerma, que la van projectar internacionalment. Xirgu no sols fou actriu, sinó també empresària teatral i directora, una figura d’autoritat en un món dominat per homes.
" Xirgu fou designada filla adoptiva de Barcelona l’any 1933
— Departament de Cultura
Quan va esclatar la Guerra Civil, Xirgu era de gira a Amèrica i decidí no tornar, fidel a la República i convençuda que no tindria cabuda en el règim franquista. Instal·lada a Montevideo, hi va desenvolupar una intensa activitat pedagògica i creativa. Va fundar l’Escola Municipal d’Art Dramàtic i va formar generacions d’actors llatinoamericans.
La seva trajectòria, marcada per l’exili, és un símbol de la força cultural catalana dispersada arran del 1939. Va morir el 25 d’abril de 1969 a Montevideo, deixant un llegat com a actriu, pedagoga i defensora de la llibertat artística. Xirgu continua sent recordada a Catalunya amb un teatre que porta el seu nom i amb homenatges institucionals que la reconeixen com la gran actriu catalana universal.

Retrat d'estudi de l'actriu catalana Margarida Xirgu i Subirà (1888-1969) asseguda en un banc de fusta tallada al costat d'un paravent decoratiu i un pedestal, durant la dècada de 1910. Compromesa activament amb la Segona República i la cultura catalana, la seva companyia teatral va esdevenir un referent de renovació escènica a l'exili americà —especialment des de la direcció de l'Escola Municipal d'Art Dramàtic de Montevideo—, mantenint viva la memòria republicana i l'obra dels autors prohibits pel franquisme. (Autor desconegut / Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques [MAE] - Institut del Teatre)