Margarida Xirgu Subirà (1888-1969) va ser una de les actrius catalanes més universals. Va néixer a Molins de Rei però ben aviat es traslladà a Barcelona on, des de molt jove, es vinculà als cercles teatrals amateurs. El seu debut professional fou el 1906 amb Teresa Raquin, de Zola, i immediatament va destacar pel seu talent i carisma. Durant les dècades següents es consolidà com a intèrpret clau en l’escena catalana i espanyola, especialment amb les obres d’Àngel Guimerà i Jacint Benavente.
El punt d’inflexió arribà amb la col·laboració amb Federico García Lorca, del qual Xirgu fou amiga i protectora. Amb ella es van estrenar peces fonamentals com La casa de Bernarda Alba i Yerma, que la van projectar internacionalment. Xirgu no sols fou actriu, sinó també empresària teatral i directora, una figura d’autoritat en un món dominat per homes.
Xirgu fou designada filla adoptiva de Barcelona l’any 1933
— Departament de Cultura
Quan va esclatar la Guerra Civil, Xirgu era de gira a Amèrica i decidí no tornar, fidel a la República i convençuda que no tindria cabuda en el règim franquista. Instal·lada a Montevideo, hi va desenvolupar una intensa activitat pedagògica i creativa. Va fundar l’Escola Municipal d’Art Dramàtic i va formar generacions d’actors llatinoamericans.
La seva trajectòria, marcada per l’exili, és un símbol de la força cultural catalana dispersada arran del 1939. Va morir el 25 d’abril de 1969 a Montevideo, deixant un llegat com a actriu, pedagoga i defensora de la llibertat artística. Xirgu continua sent recordada a Catalunya amb un teatre que porta el seu nom i amb homenatges institucionals que la reconeixen com la gran actriu catalana universal.
