Josep Trueta i Raspall; medicina de guerra

Josep Trueta i Raspall

Retrat del metge i cirurgià traumatòleg barceloní Josep Trueta i Raspall (1897-1977) revestit amb la toga acadèmica de la Universitat d'Oxford el dia de la seva investidura com a doctor honoris causa, l'any 1943. Exiliat al Regne Unit arran de la derrota republicana de 1939, Trueta va assolir un gran prestigi científic internacional gràcies al seu mètode revolucionari de tractament de ferides de guerra mitjançant l'immobilització amb guix (aplicat massivament pels aliats durant la Segona Guerra Mundial) i va dirigir el Departament de Cirurgia Ortopèdica d'Oxford, mantenint alhora un ferm compromís cívic amb la defensa de Catalunya a l'exili. (Autor desconegut / Fons Josep Trueta - Biblioteca de Catalunya)

Josep Trueta i Raspall (Barcelona, 1897 – 1977) va ser un metge, cirurgià i científic català, reconegut per la seva tasca innovadora en cirurgia de guerra i la seva contribució a la medicina moderna. Es va llicenciar en medicina a la Universitat de Barcelona el 1921 i es va especialitzar en cirurgia ortopèdica. Durant la Guerra Civil Espanyola (1936–1939), va dirigir els serveis mèdics de l'exèrcit republicà i va desenvolupar un revolucionari mètode de tractament de ferides, conegut com el mètode Trueta, basat en la neteja, immobilització i ventilació de les ferides. Aquesta tècnica va reduir la mortalitat per gangrena gasosa fins a un 70%. A la Segona Guerra Mundial, el seu mètode fou adoptat pels exèrcits britànic, canadenc i nord-americà.

Amb la derrota del bàndol repúblicà, Trueta es va exiliar a França i després al Regne Unit, on va continuar la seva carrera a l’Hospital Wingfield d’Oxford, on va contribuir decisivament a la fundació de l’Institut Nuffield de Medicina de l’Oxford University, i on va guanyar prestigi internacional. A més, va investigar el funcionament del sistema renal, aportant coneixements essencials sobre la fisiologia dels capil·lars renals. Les seves aportacions van influir en la cirurgia traumatològica i ortopèdica i en la medicina d’urgència. Des d’Oxford, va promoure l'intercanvi científic entre Europa i el món anglosaxó, i va formar centenars de professionals de la medicina. 

" No hi ha cap país que pugui ser lliure si no disposa de ciència pròpia
— Josep Trueta

Trueta va defensar l’ús de la ciència com a eina de progrés social i pacificadora. Va ser un dels primers científics a parlar de la responsabilitat ètica del metge. El seu pensament unia ciència i compromís social, defensant que els metges havien de ser també agents de transformació. També va ser un ferm defensor del nacionalisme cultural català; a l'exili, va escriure The Spirit of Catalonia (1946), una obra clau per entendre la història i l’esperit del poble català, traduïda a diversos idiomes i difosa àmpliament. L'obra va ser prohibida pel règim franquista, però es convertí en una referència per a la clandestinitat i per a molts exiliats. Trueta va tornar a Catalunya els anys seixanta, ja reconegut internacionalment, i va ser nomenat doctor honoris causa per diverses universitats.

Monument escultòric al Doctor Trueta

Monument Al Doctor Trueta, conjunt escultòric de pedra i bronze obra de l'escultor Josep Ricart i Maimir inaugurat el novembre de 1978 a la rambla del Poblenou, al seu barri natal de Sant Martí de Barcelona, amb un relleu del rostre del metge, les dates «1897-1977» i la inscripció «Dr. Josep Trueta Raspall». Aquest homenatge públic al carrer va reconèixer en plena Transició la trajectòria científica i humanitària del doctor Trueta després del seu retorn de l'exili britànic el 1966. (Josep Ricart i Maimir [escultura] / Fotografia de Wikimedia Commons)

Potser t'agraden aquestes entrades