El desprestigi de la monarquia i la Llei Mordassa


Mural crític dedicat al rei emèrit Joan Carles I de Borbó —travessat per fletxes amb la bandera espanyola i envoltat d'inscripcions com «Ladrón», «Asesino de elefantes», «Hijo putativo de dictador», «Chorizo», «Parásitos» i «Llibertat Pablo Hasél»— pintat per l'artista urbà barceloní Roc Blackblock al mur lliure del Parc de les Tres Xemeneies (barri del Poble-sec, Barcelona), el 7 de febrer de 2021. Realitzat en el marc d'una acció col·lectiva d'art urbà en defensa de la llibertat d'expressió i contra l'empresonament del raper Pablo Hasél, l'obra qüestionava els escàndols de corrupció de la monarquia i els límits penals a la crítica política. (Roc Blackblock [mural] / Fotografia de premsa contemporània - Parc de les Tres Xemeneies, Barcelona)

Blackblock i una quinzena de grafiters més van quedar un diumenge per pintar al parc de les Tres Xemeneies, al Paral·lel de Barcelona, ​​ en el marc d'una acció reivindicativa a favor de la llibertat d'expressió i en solidaritat amb Pablo Hasel, empresonat per les lletres contra la monarquia. Blackblock va pintar el rei Joan Carles I. El seu rostre apareixia amb fletxes republicanes, envoltat de missatges com a 'assassí d'elefants' o 'paràsit', i amb la paraula 'lladre' escrita al front. Tot i tractar-se ​​d’un espai reservat per a l'art urbà, el mural no va durar ni 24 hores. L'endemà, la Guàrdia Urbana es va presentar al parc amb la brigada municipal de neteja especialitzada en grafits, i el rostre va ser eliminat. El fet va causar una gran polèmica, i va obligar l'Ajuntament a demanar disculpes i a oferir a Blackblock els mitjans per tornar a pintar un nou mural.

" El sabotatge era previsible per part de grups feixistes,
però el que mai no podia imaginar és que el censurés el mateix ajuntament
— Roc BlackBlock

Dos treballadors de la neteja tapant el mural en defensa de Pablo Hasél | Roc Blackblock

Dos operaris de la brigada municipal de neteja de l'Ajuntament de Barcelona esborrant amb pintura beige el mural crític sobre el rei emèrit Joan Carles I pintat per Roc Blackblock al Parc de les Tres Xemeneies del Poble-sec, el 8 de febrer de 2021 (tot just un dia després de la seva creació). L'actuació ràpida de neteja va generar una intensa polèmica política i mediàtica sobre la censura institucional a l'espai públic, fins al punt que el mateix consistori va acabar demanant disculpes públicament i reconeixent l'error en el protocol de neteja. (Autor desconegut / Fotografia de premsa contemporània - Parc de les Tres Xemeneies, Barcelona)

En els seus 50 anys de vigència, la monarquia ha tingut un paper determinant en la consolidació democràtica, però la seva trajectòria ha estat marcada per ombres importants. L'associació amb el franquisme i el seu paper en la perpetuació de certs privilegis de la dictadura sempre han estat objecte de controvèrsia. A més, en els darrers anys la institució s'ha vist esquitxada per nombrosos escàndols de corrupció. Joan Carles I ha estat investigat per comissions il·legals i per comptes a Suïssa no declarats. La Constitució impedeix que el rei pugui ser jutjat per actes comesos durant el seu mandat. No obstant això, aquestes acusacions van obligar-lo a abdicar el 2014 en favor del seu fill, Felip VI, i posteriorment a exiliar-se als Emirats Àrabs Units el 2020, enfonsant encara més la confiança pública en la institució.

Els escàndols de corrupció i la percepció d’impunitat han deteriorat la imatge de la monarquia i han afeblit la seva legitimitat. Segons sondejos recents, una part significativa de la població jove és republicana. A més, el seu rol simbòlic en moments de crisi —com el discurs de Felip VI després del referèndum català de l'1 d’octubre de 2017—, ha estat percebut com a parcial per molts sectors, especialment pels progressistes i nacionalistes. Paral·lelament, el Codi Penal inclou el delicte d'injúries a la Corona. Casos com el del raper Pablo Hasél, condemnat per les seves lletres crítiques amb la monarquia, han fet evident la vulneració de drets fonamentals com el de la llibertat d'expressió.


Manifestants equipats amb armilles grogues, mascaretes amb la boca cosida i cartells amb els lemes «#Desamordázate», «Por la libertad de información» i «Defiende el derecho a la protesta» durant una concentració convocada per Amnistia Internacional i plataformes ciutadanes contra la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana (coneguda popularment com a «Llei Mordassa»), cap a l'any 2021 o 2022. Aprovada l'any 2015, aquesta norma ha estat àmpliament criticada per organitzacions de drets humans, col·lectius socials i periodistes per restringir el dret de manifestació, la llibertat d'expressió i la tasca informativa al carrer. (Autor desconegut / Fotografia de premsa contemporània - Amnistia Internacional)


Un manifestant amb un mocador groc marcat amb una creu negre tapant-li la boca i la mà alçada en senyal de protesta davant d'una pancarta amb el lema «Ni Ley Mordaza, ni mordaza maquillada» durant una mobilització ciutadana per exigir la derogació integral de la Llei de Seguretat Ciutadana (2015). La imatge sintetitza la reivindicació sostinguda del moviment associatiu i sindical per recuperar plenes garanties democràtiques en l'exercici dels drets civils i de protesta pacífica. (Eloy Alonso | EFE)

Actualment, Espanya és una democràcia constitucional on, teòricament, es garanteixen drets fonamentals com la llibertat d'expressió i premsa. La pluralitat política i mediàtica és reconeguda legalment , i el debat públic és protegit per organismes i tractats internacionals com el Conveni Europeu de Drets Humans. No obstant això, l’ús d’instruments legals i policials per controlar la dissidència mostra paral·lelismes preocupants amb el passat en termes d'abusos institucionals. 

Des de l'aprovació de la Llei Mordassa el 2015, les restriccions a la llibertat d'expressió, reunió i protesta s'han intensificat. La llei permet multar manifestants sense autorització, impedir enregistraments d’agents policials, i sancionar actes com ocupar espais públics o protestar davant institucions. Segons Amnistia Internacional, la norma s’ha utilitzat per sancionar activistes i periodistes, cosa que molts consideren un retrocés democràtic. Entre 2015 i 2021 s'han imposat més d'un milió de sancions sota aquest marc legal, fet que ha estat catalogat per l'ONG Human Rights Watch com un exemple d’autoritarisme latent en la democràcia espanyola. D'altra banda, certs poders polítics i econòmics mantenen el domini sobre els mitjans de comunicació, cosa que dificulta la transparència informativa. La independència editorial és qüestionada, i el periodisme d'investigació sobre casos de corrupció o abusos policials sovint ha de fer front a obstacles, incloent-hi sancions legals. 

" Espanya ocupa la 36a posició al rànquing global de llibertat de premsa del 2023
— Reporters Sense Fronteres

La consolidació de mecanismes repressius sota lleis modernes pot posar en perill els progressos fets en les darreres dècades. Diverses organitzacions, com Amnistia Internacional, exigeixen l'eliminació de les disposicions més restrictives de la Llei Mordassa i del Codi Penal per alinear el país amb els estàndards internacionals de drets humans. 


Segon mural d'art urbà pintat per Roc Blackblock i altres artistes al Parc de les Tres Xemeneies de Barcelona el 14 de febrer de 2021 —com a resposta a l'esborrament de l'obra anterior—, on es retraten els caps d'Estat espanyols Felip VI, Joan Carles I i el dictador Francisco Franco travessats per fletxes i acompanyats dels lemes «Spain is a fascist state» i «Aquí es censura, reprimeix i tortura com en dictadura». L'obra denunciava la continuïtat d'estructures heretades del franquisme i les condemnes judicials contra artistes, rapers i activistes polítics. (Roc Blackblock [mural] / Fotografia de premsa contemporània - Parc de les Tres Xemeneies, Barcelona)


El mateix mural de Roc Blackblock sobre Felip VI, Joan Carles I i Francisco Franco al Parc de les Tres Xemeneies de Barcelona després de ser vandalitzat i guixat amb pintura vermella, blanca i verda per desconeguts pocs dies després de la seva inauguració, el febrer de 2021. Aquest episodi il·lustra la forta polarització política i el debat social entorn dels límits de la llibertat d'expressió, la crítica a la monarquia i la memòria democràtica a la Catalunya contemporània. (Autor desconegut / Fotografia de premsa contemporània - Parc de les Tres Xemeneies, Barcelona)

Potser t'agraden aquestes entrades