.%20Parc%20de%20les%20Tres%20Xemeneies,%20Barcelona.webp)
Blackblock i una quinzena de grafiters més van quedar un diumenge per pintar al parc de les Tres Xemeneies, al Paral·lel de Barcelona, en un espai reservat per a l'art urbà, en el marc d'una acció reivindicativa a favor de la llibertat d'expressió i en solidaritat amb Pablo Hasel, empresonat per les lletres contra la monarquia. Blackblock va pintar el rei Joan Carles I. El seu rostre apareixia amb fletxes republicanes, envoltat de missatges com a 'assassí d'elefants' o 'paràsit', i amb la paraula 'lladre' escrita al front. El mural no va durar ni 24 hores. L'endemà, la Guàrdia Urbana es va presentar al parc amb la brigada municipal de neteja especialitzada en grafits, i el rostre va ser eliminat. El fet va causar una gran polèmica, i va obligar l'Ajuntament a demanar disculpes i a oferir a Blackblock els mitjans per tornar a pintar un nou mural.
“ El sabotatge era previsible per part de grups feixistes,
però el que mai no podia imaginar és que el censurés el mateix ajuntament
— Roc BlackBlock

En els seus 50 anys de vigència, la monarquia ha tingut un paper determinant en la consolidació democràtica, però la seva trajectòria ha estat marcada per ombres importants. L'associació amb el franquisme i el seu paper en la perpetuació de certs privilegis de la dictadura sempre han estat objecte de controvèrsia. A més, en els darrers anys la institució s'ha vist esquitxada per nombrosos escàndols de corrupció. Joan Carles I ha estat investigat per presumptes comissions il·legals i per comptes a Suïssa no declarats. La Constitució impedeix que el rei pugui ser jutjat per actes comesos durant el seu mandat. No obstant això, aquestes acusacions van obligar-lo a abdicar el 2014 en favor del seu fill, Felip VI, i posteriorment a exiliar-se als Emirats Àrabs Units el 2020, enfonsant encara més la confiança pública en la institució.
Els escàndols de corrupció i la percepció d’impunitat han deteriorat la imatge de la monarquia i han afeblit la seva legitimitat. Segons sondejos recents, una part significativa de la població jove és republicana. A més, el seu rol simbòlic en moments de crisi —com el discurs de Felip VI després del referèndum català de l'1 d’octubre de 2017—, ha estat percebut com a parcial per molts sectors, especialment pels progressistes i nacionalistes. Paral·lelament, el Codi Penal inclou el delicte d'injúries a la Corona. Casos com el del raper Pablo Hasél, condemnat per les seves lletres crítiques amb la monarquia, han fet evident la vulneració de drets fonamentals com el de la llibertat d'expressió.

Actualment, Espanya és una democràcia constitucional on, teòricament, es garanteixen drets fonamentals com la llibertat d'expressió i premsa. La pluralitat política i mediàtica és reconeguda legalment , i el debat públic és protegit per organismes i tractats internacionals com el Conveni Europeu de Drets Humans. No obstant això, l’ús d’instruments legals i policials per controlar la dissidència mostra paral·lelismes preocupants amb el passat en termes d'abusos institucionals.
Des de l'aprovació de la Llei Mordassa el 2015, les restriccions a la llibertat d'expressió, reunió i protesta s'han intensificat. Segons Amnistia Internacional, la llei s’ha utilitzat per sancionar activistes i periodistes, cosa que molts consideren un retrocés democràtic. Entre 2015 i 2021 s'han imposat més d'un milió de sancions sota aquest marc legal, fet que ha estat catalogat per l'ONG Human Rights Watch com un exemple d’autoritarisme latent en la democràcia espanyola. D'altra banda, certs poders polítics i econòmics mantenen el domini sobre els mitjans de comunicació, cosa que dificulta la transparència informativa. La independència editorial és qüestionada, i el periodisme d'investigació sobre casos de corrupció o abusos policials sovint ha de fer front a obstacles, incloent-hi sancions legals.
“ Espanya ocupa la 36a posició al rànquing global de llibertat de premsa del 2023
— Reporters Sense Fronteres
La consolidació de mecanismes repressius sota lleis modernes pot posar en perill els progressos fets en les darreres dècades. Diverses organitzacions, com Amnistia Internacional, exigeixen l'eliminació de les disposicions més restrictives de la Llei Mordassa i del Codi Penal per alinear el país amb els estàndards internacionals de drets humans.
.%20Parc%20de%20les%20Tres%20Xemeneies,%20Barcelona..webp)
