La mort del dictador, una oportunitat de canvi

Un quiosc de Les Rambles l'endemà de la mort de Franco

El 20 de novembre de 1975, després de gairebé quaranta anys de dictadura, mor el general Franco, i el rei Joan Carles I assumeix el poder amb les directrius del mateix dictador de perpetuar el règim més enllà de la seva mort. No obstant això, el 3 de juliol de 1976, en un clima d'esgotament del franquisme i reivindicació de les llibertats ciutadanes, el rei nomena Adolfo Suárez president d'un govern que avança de manera cada vegada més decidida cap a la restitució de les institucions democràtiques. El nou president fa aprovar per les Corts franquistes un projecte de llei per a la reforma política del país. Un cop legalitzats els partits, fins i tot el Partit Comunista, el 15 de juny de 1977 se celebren les primeres eleccions legislatives democràtiques des de 1936. Les eleccions configuren unes cambres que tenen com a fita principal la redacció d'una Constitució, que serà aprovada en referèndum el 6 de desembre de 1978. Aquest nou marc legal obre un període ple d'incerteses sobre el futur del país, un període de transformacions polítiques, socials i culturals que ha passat a la història amb el nom de la Transició.

“ El 15 de juny de 1977 se celebren les primeres eleccions democràtiques des de 1936


Cues als col·legis electorals durant les primeres eleccions democràtiques (1977)

Durant aquest període, Catalunya, una de les regions més reprimides pel franquisme i on les lluites pel reconeixement de la pròpia identitat havien estat més fortes, és escenari d'esdeveniments significatius. En un context de grans mobilitzacions sorgeix el lema "Llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia", un dels lemes més icònics de la transició, per reclamar la llibertat que feia anys que havia estat arrabassada, l'amnistia per als milers de presos polítics condemnats pel règim, i un nou Estatut d'Autonomia com a instrument de recuperació de l'autogovern i les institucions del país. En aquest sentit, la Constitució de 1978 reconeix el dret d'autogovernar-se a les «nacionalidades y regiones», proclamació que empara la restitució de la Generalitat de Catalunya i el reconeixement de la identitat nacional catalana

“ La Transició va obrir les portes a una nova manera de fer política a Catalunya,
on les veus diverses i plurals comencen a ser escoltades
— Jaume Cabré

La transició cap a la democràcia va facilitar que molts dels exiliats republicans, entre ells intel·lectuals, escriptors i activistes, poguessin tornar a Catalunya després de dècades a l'estranger, majoritàriament a França, Mèxic i altres països d'Amèrica LlatinaMolts van tornar amb l'esperança de participar en la reconstrucció democràtica del país i la recuperació de les institucions catalanes. Entre els exiliats retornats van arribar figures clau de la política catalana, com el president a l'exili Josep Tarradellas, qui va tornar el 23 d'octubre de 1977 per ser restituït com a president de la Generalitat de Catalunya. Tot i això, el retorn no va ser sempre fàcil; alguns exiliats van patir dificultats per reintegrar-se en una societat que havia canviat després de gairebé quaranta anys de dictadura. Malgrat això, el seu paper va ser fonamental en el procés de recuperació democràtica i cultural del país.

Federica Montseny s'adreça a la multitud (Manel Armengol) 

Potser t'agraden aquestes entrades