
Cartells del Congrés de Joan Miró i Antoni Tàpies
A principis dels anys seixanta del segle passat, en plena dictadura i aprofitant la celebració del cinquantenari de la mort de Joan Maragall (1911), un grup d'intel·lectuals catalans plantejaren la realització d'un congrés per estudiar la cultura catalana del moment, els antecedents i les perspectives de futur. El Congrés es va dur a terme en la clandestinitat a Barcelona, als Escolapis de Sant Antoni, amb uns 300 congressistes, sota el patrocini de l'abat Aureli Maria Escarré i Joaquim Rubió i Balaguer, amb la voluntat de fer-ne una edició pública en el futur.
Anys més tard, davant la previsible mort del dictador i en un context de creixent reivindicació de drets socials i culturals, es va reprendre la idea de celebrar un nou congrés de defensa de la llengua i la cultura catalana. Per esquivar la prohibició governativa, l'esdeveniment es va vehicular a través de la Comissió de Cultura del Col·legi d'Advocats, que va fer la proposta formal el 28 de gener de 1975.
“ S’hi van adherir més de 1.500 entitats, universitats, col·legis professionals,
acadèmies, ajuntaments i associacions, i va mobilitzar més de 15.000 persones
El Congrés de Cultura Catalana va ser la mobilització popular més important del final del franquisme i va marcar l'inici de la Transició, amb l'adhesió de diferents sectors de la societat catalana entre els anys 1975-1977. S'hi van adherir més de 1.500 entitats, universitats, col·legis professionals, acadèmies, ajuntaments i associacions cíviques de tota mena, i va mobilitzar més de 15.000 persones al voltant del debat sobre com havia de ser la societat catalana en la nova democràcia.

Un acte del Congrés a Cornellà
El Congrés es va dedicar a analitzar 25 àmbits diferenciats, des de la llengua fins al dret, de l'agricultura a la indústria, de les arts plàstiques fins a l'ordenació del territori, de l'estructura educativa a la sanitària. Des de cada àmbit es van redactar unes resolucions que incloïen aportacions amb projectes i iniciatives a curt i a mitjà termini, les quals havien de servir per als futurs governs dels Països Catalans: la Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana i el govern de les Illes Balears. Les activitats dels àmbits es van desenvolupar per tots els Països Catalans i, en paral·lel, es van organitzar campanyes de sensibilització sobre la salvaguarda del patrimoni natural, l'ús oficial de la llengua catalana, la revitalització del folklore i la reivindicació de les Institucions.
“ El Congrés de Cultura Catalana va ser una reafirmació del que som,
del que volem ser, i sobretot, del que mai hem deixat de ser
— Joan Fuster
La ponència de continguts culturals del Congrés, que posteriorment fou editada en tres volums, va ser presentada a l'acte de cloenda, que se celebrà el 27 de novembre de 1977 al Palau de Congressos i Exposicions de Barcelona. A partir de les conclusions de tots els àmbits, es va redactar el Manifest de la Cultura Catalana.

Actes del Congrés a Menorca
