Igualtat i diversitat de gènere, un tema pendent


Manifestació feminista a Barcelona (Pilar Aymerich)

L'any 1976, Pilar Aymerich documentava la manifestació per la despenalització de l'adulteri davant dels jutjats de Barcelona, en un moment en què el país sortia de la dictadura i encarava la transició. En aquells anys, el feminisme va emergir com a part d'un context global de reivindicacions en drets laborals, sexuals i reproductius. A Barcelona es va convocar la Primera Conferència Feminista que va marcar una fita en la història del feminisme a Catalunya, essent un punt de trobada per a dones de tot Espanya, on es van abordar temes com el divorci, la maternitat, la igualtat salarial o la violència masclista. El 1981 s'aconseguiria la legalització del divorci, i quate anys més tard la despenalització parcial de l'avortament.

“ La igualtat de gènere no és una qüestió de dones, és una qüestió de democràcia
— Sònia Moll (activista i política)

La dècada dels 90 va estar marcada per l'expansió del feminisme en altres àmbits, com els drets de les dones migrants, el reconeixement de la diversitat sexual o la interseccionalitat, un concepte que aborda com diferents formes de discriminació —gènere, raça, classe, orientació sexual— es creuen i es reforcen mútuament, i que ha estat clau per al desenvolupament tant del feminisme com del moviment LGTBI. El 2008, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de drets de les dones per a erradicar la violència masclista, una legislació pionera que va ampliar les formes de violència reconegudes, incloses la violència psicològica i l'econòmica.

En les darreres dècades, el feminisme ha influït profundament en les polítiques públiques. L'Institut Català de la Dona ha estat un instrument clau per portar les demandes feministes a les institucions. A més, Catalunya ha estat pionera en polítiques d'igualtat de gènere, amb la creació d'un Departament d'Igualtat i Feminismes al Govern de la Generalitat, que té competències en polítiques per a la igualtat efectiva entre homes i dones, feminismes, drets LGTBI, antiracisme i altres formes de discriminació.


Primera manifestació de l'Orgull Gay, el 26 de juny de 1977 (Xifra)

La primera manifestació de l'Orgull Gai a Espanya, el 26 de Juny 1977, convocada pel Front d'Alliberament Gai de Catalunya, va reunir a les Rambles de Barcelona 5.000 persones sota el lema "Nosaltres no tenim por, nosaltres som". El Front d'Alliberament Gai de Catalunya va ser un dels primers grups d'alliberament homosexual a Espanya. Nascut el 1975 durant la Transició, va organitzar les primeres manifestacions, i gràcies a la pressió d'aquest col·lectiu, el 1979 es va aconseguir la despenalització de l'homosexualitat, que durant l'època franquista era castigada.  

Des dels 90, les manifestacions de l'Orgull LGTBI a Barcelona han anat guanyant rellevància, i amb el temps s'han convertit en grans esdeveniments reivindicatius que han assolit fites com la Llei del Matrimoni Igualitari de 2005. El 2014, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei que garanteix els drets de les persones trans i de la comunitat LGTBI. Però a nivell estatal es va fer un important pas el 2022 amb l'aprovació de la Llei Trans i LGTBI, que consagra el dret a l'autodeterminació de gènere i altres garanties legals.

Des de la lluita per la igualtat en l'àmbit familiar o laboral durant les darreres etapes del franquisme i la Transició, fins a l'aprovació de lleis obertament inclusives del segle XXI, els moviments per la igualtat i la diversitat de gènere han estat actors fonamentals en la promoció dels drets socials i civils a Catalunyagenerant canvis que han impactat en la societat catalana en conjunt. 



Rua de la Disbauxa (Carnaval de Sitges)

Potser t'agraden aquestes entrades