Guia de la buena esposa
El rellotge de paret marca les sis de la tarda. La Pilar s'ajusta la cinta al cap mentre remena l'estofat que duu tota la tarda cuinant. La cuina és petita, amb mobles senzills i una ràdio vella que murmura boleros des d'un dels prestatges. Tot està impecable, com dicta el manual: la casa neta, els nens banyats i el sopar a punt. Des de la finestra observa els altres nens del barri que juguen al carrer, fent temps fins que l'Antonio torni de la fàbrica. De vegades té la sensació que hi ha alguna cosa que no encaixa, tot i que mai no ha gosat dir-ho a ningú. Només el so de les passes a l'escala i el dringar de les claus al pom de la porta l’arranca dels seus pensaments.
“ Les dones mai descobreixen res; els falta, per descomptat, el talent creador que Déu ha reservat per a les intel·ligències virils. Nosaltres no podem fer més que interpretar millor o pitjor el que els homes ens donen fet
— Pilar Primo de Rivera
El paper de la dona durant la dictadura va ser determinat per un patró autoritari, patriarcal i conservador promogut pel règim, que restringia severament els seus drets i oportunitats. La ideologia franquista, en gran part basada en els principis del nacionalcatolicisme, va reforçar un model de dona subordinada a l'home i limitada principalment a l'àmbit domèstic. L'ideal era el de "mare i esposa", i la seva funció era la cura de la llar, els fills i el marit. Fins al 1975, el Codi Civil impedia a les dones casades treballar fora de l'àmbit domèstic sense l'aprovació del seu marit, cosa que en reforçava la seva dependència. Les dones casades també necessitaven el permís del marit, conegut com a "llicència marital", per obrir un compte bancari o realitzar qualsevol tràmit administratiu.
La Secció Femenina de la Falange, dirigida per Pilar Primo de Rivera, va ser l'organització responsable de difondre aquests ideals. Aquesta organització controlava l'educació i l'adoctrinament de les dones joves: s'encarregava d'organitzar activitats i cursos sobre tasques domèstiques, així com de la transmissió de valors catòlics i patriòtics. Totes les joves havien d'assistir a un curs prematrimonial obligatori abans de casar-se, on se'ls ensenyava a ser esposes obedients i mares sacrificades. El règim va prohibir el divorci i els mètodes anticonceptius. La moral sexual era extremadament conservadora. S'inculcava la idea de la castedat abans del matrimoni, i qualsevol desviació d'aquest ideal podia comportar greus conseqüències socials i legals.
“ El franquisme va intentar tancar la dona a la cuina i a la llar,
però el seu esperit indomable mai va deixar de lluitar per la llibertat
— Maria Aurèlia Capmany
Tot i aquestes limitacions, les dones van trobar maneres de perseverar per assolir i consolidar els seus drets, especialment cap al final de la dictadura. A les dècades dels 60 i 70, algunes dones van començar a participar en moviments clandestins, feministes, estudiantils o laborals d'oposició al règim. A Catalunya, les lluites feministes es van entrellaçar amb la resistència lingüística i cultural.
