Milicians al front del Segre (Robert Capa)
Després del fracàs republicà a la batalla de l'Ebre, el front del Segre es va convertir en el següent objectiu de les forces rebels. El front es va establir entre l'abril i el maig de 1938 i va romandre actiu fins a l'inici de l'ofensiva final a Catalunya, el desembre de 1938. Durant aquest temps, les forces republicanes, reorganitzades després de la desastrosa retirada a l'Aragó, van intentar reforçar les seves posicions per evitar que les tropes rebels travessessin el riu, ja que era la darrera barrera natural que defensava Catalunya des de l'oest.
El front del Segre es va mantenir estable durant setmanes. Les milícies republicanes, mal equipades i desgastades després de mesos d'intensos combats, van resistir ferotgement davant d'un exèrcit franquista superior en recursos, artilleria i aviació. Lleida, Balaguer, Mequinensa i Tremp van ser alguns dels punts més importants del front, però molts altres pobles i localitats al llarg del riu van ser escenaris de combats ferotges, bombardejos i devastació.
“ Al Segre, les armes callaven sovint, però la desesperació mai descansava;
va ser una batalla de voluntats més que de trets
— André Malraux
Una de les principals accions militars va ser l'ofensiva de Balaguer, entre el 22 i el 28 de maig de 1938. Les forces republicanes van intentar travessar el riu per reconquerir la localitat i reforçar el control republicà a la zona. L'objectiu era crear un cap de pont que permetés futures operacions en direcció a l'Aragó. Tot i això, l'ofensiva va fracassar a causa de la superioritat material i humana de l'enemic. Els republicans van patir importants baixes, i després de diversos dies de combats, les unitats van haver de retirar-se a les posicions inicials. Aquest fracàs posava de manifest la dificultat de trencar les línies franquistes i la precarietat de la situació republicana al front.
Milicians al front del Segre (Robert Capa)
L'exèrcit republicà no tenia prou recursos i tropes per sostenir una defensa prolongada, i en qüestió de dies, les tropes franquistes van aconseguir trencar les defenses i travessar el riu per diversos punts. Amb la ruptura de les línies al Segre, la resistència republicana es va ensorrar ràpidament, i l'avenç cap a l'est de les tropes franquistes va ser imparable. En pocs dies va caure Lleida i en menys d'un mes, les forces de Franco ja havien conquerit tot Catalunya, inclosa Barcelona, que va caure el 26 de gener de 1939.
El Front del Segre ha quedat gravat en la memòria històrica de Catalunya com un símbol de resistència, però també de desesperança. Amb la ruptura de l'última línia de defensa, centenars de milers de persones es van veure obligades a abandonar les seves llars i emprendre un viatge desesperat cap a la frontera francesa. L'esdeveniment, que es coneix amb el nom de la Retirada, va ser un dels desplaçaments de població més grans de la història d'Espanya.
Bombardeig del Bell-lloc per part de l'Aviazione Legionaria italiana
