La Retirada: una fugida plena d'incerteses

Refugiats a la gare du Boulou (August Chauvin)

Una multitud col·lapsa la frontera. Entre els refugiats hi ha tota mena de gent, alguns aparenten ser extremadament pobres i semblen consumits per la gana. Van mal vestits, amb velles i desgastades peces de roba, uniformes esquinçats o fins i tot mantes. Hi ha també alguns homes i dones amb una bona aparença, que semblen gent de classe alta, i funcionaris acompanyats de les seves famílies. Alguns dels refugiats fa la impressió que porten amb si totes les seves possessions terrenals carregades en maletes, fardells i bosses de totes les mides, algunes lligades en grans mocadors. En realitat, és menys el poc que carreguen que el molt que deixen enrere.

“ Travessar els Pirineus no va ser només creuar muntanyes, va ser deixar enrere
vides senceres, sabent que potser mai no les tornaríem a trobar
— Teresa Pàmies


El 28 de gener de 1939, en una jornada marcada per la desesperança i la desolació, les tropes franquistes van entrar a la ciutat de Barcelona, ja a les acaballes de la Guerra Civil. S'estima que durant aquells mesos de gener i febrer, entre 450.000 i 500.000 persones, inclosos combatents republicans, civils, intel·lectuals, polítics i famílies senceres, van fugir travessant els Pirineus cap al sud de França, en condicions extremadament dures, suportant el fred de l'hivern i els constants bombardejos, escapant de l'ocupació franquista i les previsibles represàliesFrança preveia l’arribada de només 2.000 persones diàries, però la realitat va superar qualsevol previsió, col·lapsant els recursos disponibles​. El govern francès, que inicialment havia estat reticent, finalment va obrir les fronteres. Tot i això, la recepció va ser precària. Molts van ser internats a camps de refugiats improvisats, com Argelès-sur-Mer, Saint-Cyprien o Gurs. La resta dels refugiats van ser distribuïts en altres opcions provisionals en municipis que els van acollir, mentre alguns van aconseguir refugi en domicilis particulars o van trobar sortides cap a tercers països amb l'ajuda d'organitzacions internacionals

Les imatges de les llargues files de refugiats en direcció a la frontera són un símbol de la derrota militar de la República, però també de la recerca de llibertat dels vençuts; un testimoni silenciós de la fi d'una etapa i de l'inici d'un futur incert per a moltsLa Retirada de 1939 va ser el punt de partida d'un llarg exili que, per a alguns, no va acabar fins a la mort de Franco el 1975.

“ L'exili no és un viatge cap a l'oblit,
sinó una travessia cap a l'esquinçament de l'ànima
— Víctor Hugo 




Potser t'agraden aquestes entrades