Els maquis realitzaven sabotatges contra
infraestructures, ponts, ferrocarrils i centrals elèctriques, amb la intenció
de desestabilitzar la dictadura i dificultar el control del territori. També
atacaven casernes i punts de control de la Guàrdia Civil i de les forces
franquistes. Moltes de les seves accions eren simbòliques, i el seu
objectiu final era generar suports per a una insurrecció més gran que pogués
enderrocar el règim.
El desembre de 1944, en plena postguerra, un grup de
deu maquis procedents de l’exili republicà a França es va refugiar a la masia
abandonada del Borrell, al terme de Sant Mateu de Bages. Aquest grup formava
part de les infiltracions guerrilleres que seguien a la fallida invasió de la
Vall d’Aran i pretenia arribar a Barcelona. Durant la seva estada, van ser
vistos al poble i, segons diverses versions, van obtenir menjar o diners de
manera forçada, fet que va provocar la seva delació a la Guàrdia Civil. La nit
del 10 de desembre, un contingent de la Guàrdia Civil i voluntaris franquistes
va envoltar la masia mentre els maquis dormien. Només un d’ells, identificat
com a Bernat o Vernet, va aconseguir fugir; els altres nou van ser capturats i
executats sumàriament dins la casa. Els cossos van ser traslladats per joves
del poble fins al cementiri, on van ser enterrats en una fossa comuna sense
registre oficial.
Aquest episodi, un dels més tràgics de la
resistència antifranquista a Catalunya, ha estat recuperat gràcies a la recerca
històrica i a iniciatives com el documental “Entre les tombes bufa el vent”,
impulsat per l’Amical dels Antics Guerrillers de Catalunya i l’Ajuntament de
Sant Mateu de Bages.
.jpg)
