Les presons de Franco

Presoners de guerra en un camp de treball forçat

Just acabada la guerra, milers d'activistes, soldats republicans i altres sospitosos d'oposar-se al règim van ser internats en camps de concentració. La funció d'aquests camps era disposar de mà d'obra esclava per construir obres civils —preses d'embassaments, canals, línies de ferrocarril o aeroports—, retenir, investigar i adoctrinar els presoners, i afusellar aquells que l'aparell repressiu franquista considerava "irrecuperables". Se'n van obrir més de cent seixanta repartits per l'estat espanyol, tots ells inspirats en els camps de concentració nazis habilitats abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial. A Catalunya n'hi va haver setze, amb més de 10.000 presoners, molts en condicions deplorables, sotmesos a treballs forçats, tortures i maltractaments. Un dels més importants estava instal·lat a Horta, a Barcelona.

“ A Catalunya hi va haver setze camps de concentració franquistes
 entre l’estiu del 1938 i el 1942
 Memorial Democràtic

El camp de concentració d'Horta

El camp d'Horta ​​es va instal·lar als pavellons en construcció que, posteriorment, serien les Llars Mundet, que en aquells temps estaven gairebé inhabitables. Va ser, amb el Palau de les Missions de Montjuïc i la Fàbrica de Cànem del Poble Nou, un dels tres grans camps de la ciutat. La població reclusa estava formada bàsicament per presoners de guerra republicans i, en menor mesura, per persones que havien comès alguna acció "indecorosa", com no saludar al pas de la bandera, o exiliats que havien retornat confiant que el règim, tal com divulgava la propaganda franquista, els acolliria com a “fills pròdigs que tornen a la Pàtria”. Els reclusos malvivien en condicions infrahumanes, mentre esperaven ser enviats als Batallons de Treball. L'edifici no disposava de serveis sanitaris, ni cuines, ni habitacions adequades. Les necessitats es feien en una mena de latrines comunes consistents en uns taulons i uns bidons, sense cap mena d’intimitat. Unes dutxes en condicions pèssimes facilitaven un mínim de neteja personal, però només es podien utilitzar de tant en tant. El menjar era escàs i dolent: pa i llaunes de sardines que s'havien d’obrir a cops de pedra, donat que no disposaven de cap estri que es pogués fer servir per obrir-les. Els presoners dormien sobre el terra amb una manta. La majoria de finestres no tenien vidres, i els mesos d'hivern eren molt freds. Tot plegat va propiciar que el dia a dia dels presoners fos molt dur. 

La presó Model de Barcelona

Durant el franquisme, la presó Model de Barcelona va ser un dels epicentres de la repressió, un espai d’empresonament massiu per a polítics, sindicalistes, intel·lectuals i altres dissidents. Construïda el 1904 com una presó moderna, durant la dictadura es va convertir en un lloc de patiment per a milers d’opositors al règim. Després de la Guerra Civil, el recinte estava saturat: només tenia capacitat per a 800 presos, però n'albergava més de 13.000. Les condicions eren extremadament dures, amb cel·les col·lapsades, malalties i una alimentació insuficient. Molts dels reclusos van ser jutjats de manera sumaríssima i condemnats a mort: entre 1939 i 1952 s’hi van executar 1.617 persones. Una de les víctimes més emblemàtiques va ser Salvador Puig Antich, executat el 1974. No obstant això, la presó també va ser un escenari de resistència: els presos polítics organitzaven activitats culturals i formació clandestina per mantenir viu l’esperit de lluita. Avui dia, la Model és un espai de memòria que recorda el patiment de les víctimes del règim.


Potser t'agraden aquestes entrades