Presoners de guerra en un camp de treball forçat
Just acabada la guerra, milers d'activistes, soldats republicans i altres sospitosos d'oposar-se al règim van ser internats en camps de concentració. La funció d'aquests camps era disposar de mà d'obra esclava per construir obres civils —preses d'embassaments, canals, línies de ferrocarril o aeroports—, retenir, investigar i adoctrinar els presoners, i afusellar aquells que l'aparell repressiu franquista considerava "irrecuperables". Se'n van obrir més de cent seixanta repartits per l'estat espanyol, tots ells inspirats en els camps de concentració nazis habilitats abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial. A Catalunya n'hi va haver setze, amb més de 10.000 presoners, molts en condicions deplorables, sotmesos a treballs forçats, tortures i maltractaments. Un dels més importants estava instal·lat a Horta, a Barcelona.
A Catalunya hi va haver setze camps de concentració franquistes
entre l’estiu del 1938 i el 1942
— Memorial Democràtic
El camp de concentració d'Horta
El camp d'Horta es va instal·lar als pavellons en construcció que, posteriorment, serien les Llars Mundet, que en aquells temps estaven gairebé inhabitables. Va ser, amb el Palau de les Missions de Montjuïc i la Fàbrica de Cànem del Poble Nou, un dels tres grans camps de la ciutat. La població reclusa estava formada bàsicament per presoners de guerra republicans i, en menor mesura, per persones que havien comès alguna acció "indecorosa", com no saludar al pas de la bandera, o exiliats que havien retornat confiant que el règim, tal com divulgava la propaganda franquista, els acolliria com a “fills pròdigs que tornen a la Pàtria”. Els reclusos malvivien en condicions infrahumanes, mentre esperaven ser enviats als Batallons de Treball. L'edifici no disposava de serveis sanitaris, ni cuines, ni habitacions adequades. Les necessitats es feien en una mena de latrines comunes consistents en uns taulons i uns bidons, sense cap mena d’intimitat. Unes dutxes en condicions pèssimes facilitaven un mínim de neteja personal, però només es podien utilitzar de tant en tant. El menjar era escàs i dolent: pa i llaunes de sardines que s'havien d’obrir a cops de pedra, donat que no disposaven de cap estri que es pogués fer servir per obrir-les. Els presoners dormien sobre el terra amb una manta. La majoria de finestres no tenien vidres, i els mesos d'hivern eren molt freds. Tot plegat va propiciar que el dia a dia dels presoners fos molt dur.
Presoners republicans al Castell de Montjuic
Després de l'ocupació de Barcelona el 26 de gener de 1939, el castell de Montjuïc es va convertir en un dels principals centres de repressió del règim franquista. La fortalesa, que ja havia estat utilitzada com a presó militar en altres períodes de la història, va acollir centenars de presos polítics, militars republicans, sindicalistes i membres de la resistència. Molts hi arribaven després de passar pels camps de concentració o per dependències policials, mentre esperaven el consell de guerra o el trasllat a altres presons. Les condicions de vida eren molt dures, amb massificació, manca d'aliments i escassa assistència sanitària. Entre els seus presos més il·lustres hi hagué el president de la Generalitat Lluís Companys, empresonat al castell després de ser lliurat pel règim nazi a les autoritats franquistes. El 15 d'octubre de 1940 va ser afusellat al fossat de Santa Eulàlia del mateix castell, convertint Montjuïc en un dels grans símbols de la repressió franquista a Catalunya.
La presó Model de Barcelona
La Presó Model de Barcelona va esdevenir un dels principals instruments de la repressió franquista a Catalunya. Construïda el 1904 per acollir uns 800 interns, després de la Guerra Civil va arribar a superar els 13.000 presos, una de les situacions de massificació més extremes de la seva història. Les cel·les, dissenyades per a una sola persona, sovint n'allotjaven quatre o cinc, mentre molts reclusos dormien als passadissos o en espais improvisats. La majoria dels empresonats eren republicans, militants polítics, sindicalistes, membres de la resistència o persones condemnades pels tribunals militars. Des de la Model sortien nombrosos presos cap al Camp de la Bota per ser afusellats després dels consells de guerra: entre 1939 i 1952 s’hi van executar 1.617 persones. Les condicions higièniques i alimentàries eren molt precàries, i les malalties es van estendre durant els primers anys de la postguerra. Durant les dècades següents, la Model continuaria acollint presos polítics del franquisme, des d'activistes antifranquistes fins a dirigents sindicals, estudiants i intel·lectuals. Un dels més emblemàtics va ser Salvador Puig Antich, executat el 1974. No obstant això, la presó també va ser un escenari de resistència: els presos polítics organitzaven activitats culturals i formació clandestina per mantenir viu l’esperit de lluita. Avui l'indret és un dels principals espais de memòria democràtica de Barcelona.
La Presó Provincial de Dones de Barcelona, coneguda popularment com a Presó de les Corts, va funcionar entre 1939 i 1955 en un antic asil situat al barri de les Corts. Durant els primers anys de la dictadura es va convertir en el principal centre d'empresonament de dones represaliades a Catalunya. Hi van ingressar milers de preses acusades d'haver donat suport a la República, de militar en partits o sindicats, d'haver exercit càrrecs públics o, simplement, de ser familiars de republicans. Les instal·lacions, pensades per a unes poques desenes d'internes, van arribar a allotjar més d'un miler de dones, moltes d'elles amb fills petits. Els infants podien romandre amb les mares fins als tres anys, en unes condicions molt precàries. La fam, la manca d'higiene, les malalties i els càstigs disciplinaris formaven part de la vida quotidiana del centre. Algunes internes van ser traslladades posteriorment a altres presons o executades després de ser condemnades en consells de guerra. Entre les recluses hi hagué mestres, infermeres, milicianes, sindicalistes i simples simpatitzants republicanes. L'edifici va ser enderrocat als anys seixanta, i durant dècades la seva història va quedar gairebé oblidada. Avui, un monument i diverses iniciatives de memòria democràtica recorden les dones empresonades i reivindiquen aquest espai com un dels principals símbols de la repressió franquista contra les dones a Catalunya.
.jpg)
