El 23 de febrer de 1981, el tinent coronel de la Guàrdia Civil, Antonio Tejero, va liderar una insurrecció militar que va culminar amb l'assalt al Congrés dels Diputats de Madrid, durant la sessió d'investidura de Leopoldo Calvo-Sotelo com a president del govern. Tejero, al capdavant d'un grup de guàrdies civils armats, va entrar a l'hemicicle i va interrompre la sessió disparant trets a l'aire, retenint diputats i ministres com a ostatges al crit de "¡Quieto todo el mundo!". El cop d'estat fallit pretenia restablir un règim autoritari, contrariant la transició cap a la democràcia que s'havia iniciat amb la mort de Franco uns anys abans.
“ El 23-F ens va ensenyar que la democràcia espanyola no estava consolidada, que les velles forces del franquisme continuaven disposades a tornar al poder per la força
— Manuel Vázquez Montalbán
Amb anterioritat, però, ja s'havien produït altres intents per part de militars contraris al procés democràtic. El desembre de 1978, abans de la celebració del referèndum per ratificar la Constitució, la policia va desarticular l'operació Galàxia, que tenia la intenció d'ocupar el palau de la Moncloa, la seu de la presidència del govern. El gener de 1980 se'n va avortar un altre, amb els mateixos objectius. I els mateixos protagonistes van persistir fins a ocupar el Congrés dels Diputats el 1981.
L'intent de cop d'estat es va produir en un moment d'inestabilitat política, econòmica i social, amb la preocupació d'alguns sectors de l'exèrcit i de la dreta espanyola per l'avenç del procés autonòmic, que atorgava més poder i competències a les comunitats, especialment a Catalunya i el País Basc. Durant aquelles hores d'incertesa, les forces militars estaven dividides, però el punt d'inflexió decisiu va ser el discurs del rei Joan Carles I, que a la matinada del 24 de febrer va aparèixer a la televisió, vestit amb uniforme militar, condemnant el cop i reafirmant el seu compromís amb la democràcia. Finalment, els sublevats, inclòs Tejero, van ser detinguts, jutjats i condemnats a trenta anys de presó, tot i que van sortir pocs anys després. Avui, però, encara no està clar tot l'entramat polític i militar que el va originar.
“ El 23-F va ser l'últim gran sotrac del franquisme, un intent desesperat de les velles forces per evitar la llibertat que el poble ja havia guanyat
— Joan Fuster
El 23-F va accelerar el debat sobre el desenvolupament de l'Estat de les Autonomies. En aquest context, el govern de la UCD, amb el suport del PSOE, va buscar la manera de calmar la perocupació creixent amb l'aprovació de la Ley Orgánica de Armonización del Proceso Autonómico, la LOAPA. Catalunya i el País Basc, en veure que aquesta nova llei intentava retallar les seves competències i limitava l'autogovern, la van recórrer als tribunals. El 1983, el Tribunal Constitucional va determinar que diversos articles que pretenien homogeneïtzar el procés autonòmic, excedien les competències de l'Estat i els va declarar inconstitucionals.
