Durant la dictadura, les ciutats catalanes van patir una profunda transformació del nomenclàtor urbà. Milers de carrers, places i altres espais van canviar el nom pel de figures, batalles, divisions militars, efemèrides o conceptes ideològics del règim. A Barcelona, l'Avinguda Diagonal va ser rebatejada amb el nom d'avinguda del Generalísimo Franco, i l'actual plaça Francesc Macià va passar a dir-se Plaza de Calvo Sotelo, polític de la dreta espanyola assassinat poc abans de la Guerra Civil. Canvis com aquests van afectar tots els pobles i ciutats.
“ Entre 200 i 400 carrers de Barcelona van ser reanomenats per commemorar figures militars, batalles de la Guerra Civil, i conceptes ideològics del franquisme
— Vilaweb
El franquisme va utilitzar una sèrie de símbols per promoure'n la ideologia i consolidar el seu poder. L'absència de legitimitat democràtica del règim va impulsar la recerca de legitimitats alternatives de tall carismàtic, de la mateixa manera que el feixisme italià o el nazisme alemany. Banderes, escuts, efígies, monuments, medalles, insígnies, uniformes i distintius de tota mena van ser utilitzats massivament com a referents icònics, seguint les modernes tècniques de propaganda, per identificar visualment les persones i institucions del règim franquista, i per apropiar-se simbòlicament de llocs emblemàtics. L'absència de crítica interna va transformar-se, des de molt aviat, en un desmesurat culte a la figura de Franco, "Caudillo de España por la Gracia de Dios", que havia salvat Espanya del caos republicà, del comunisme i del separatisme. Aquest títol, juntament amb la seva imatge omnipresent en monedes, segells, cartells i edificis, constituïa un dels símbols principals del règim.
Un dels símbols més representatius van ser l'àliga de Sant Joan, que es va incorporar a l'escut d'Espanya el 1938 i es va mantenir fins al 1981. L'àliga estava inspirada en l'escut dels Reis Catòlics, fent una referència clara a la unitat històrica d'Espanya que Franco pretenia restaurar. Un altre símbol icònic fou el jou i les fletxes —el yugo y la flechas—, símbol de la Falange Espanyola, el partit feixista fundat per José Antonio Primo de Rivera el 1933. El jou representava la submissió i la unió de la nació, i les fletxes representaven la força i el control.
El Cara al Sol va ser l'himne oficial de la Falange i, per extensió, del Movimiento Nacional. Es cantava en cerimònies oficials, en actes d'exaltació franquista i a les escoles, on s'inculcava la lleialtat al règim ja des de petits. La salutació feixista, amb el braç dret estès, era la salutació oficial de la Falange i s'utilitzava en actes públics i oficials, especialment els primers anys del règim.
“ Més de 3.000 símbols franquistes continuen presents a Catalunya
— Vilaweb
Molts d'aquests símbols es van mantenir durant dècades, fins a l'arribada de la Transició, quan van començar a ser substituïts progressivament. No obstant això, cinquanta anys després, més de 3.000 símbols encara continuen presents en edificis i espais públics de molts racons de Catalunya, fet que mostra la magnitud del llegat franquista. Tot i que la Llei de Memòria Històrica de 2007 obliga a retirar tots aquests vestigis, en alguns casos, la seva retirada és objecte de controvèrsies i debats.
