
Nous barcelonins a la plaça del MACBA
Les transformacions socials a Catalunya durant els darrers cinquanta anys han estat marcades per un procés de recuperació de les institucions d'autogovern i la promoció de la seva identitat nacional. L'aprovació de l'Estatut d'Autonomia va ser determinant en aquestes transformacions, en posar les bases de la reconstrucció. Durant la Transició, Catalunya va recuperar el dret a gestionar àrees clau com l'educació, la sanitat i els serveis socials, revertint els models franquistes per crear-ne de propis, que han estat àmpliament reconeguts.
Al mateix temps, entre els anys vuitanta i principi del segle XXI, Catalunya va viure un període de desenvolupament econòmic sostingut. El sector terciari va créixer considerablement i el país es va consolidar com un hub comercial, financer i turístic. Barcelona, en particular, ha estat un motor de creixement, sobretot després dels Jocs Olímpics de 1992, que van modernitzar la ciutat i la van projectar internacionalment. En aquest nou context, Catalunya viu una important arribada de gent provinent d'altres països.
“ És en l'esforç col·lectiu on els immigrants i els autòctons ens hem trobat,
treballant per millorar la nostra terra comuna
— Paco Candel

Catalunya ha estat històricament una regió d'immigració, però des dels anys noranta, amb l'arribada de migrants de països d'Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia, i també d'altres països d'Europa, el perfil dels immigrants ha canviat, i amb ells, el panorama social. A principis de 2022, hi havia 1.271.810 persones d’origen estranger a Catalunya, el 16,3% del total de la població, i avui la tendència continua en creixement sostingut, sobretot a les àrees urbanes. Segons les dades del Padró de 2021, Barcelona té gairebé un 30% de residents que han nascut a l'estranger. Hi conviuen persones de més de 180 països diferents, s'hi parlen 300 llengües i hi ha centres de culte de 25 confessions religioses distintes. Aquestes dades mostren la diversitat i complexitat social de Catalunya, i converteixen la immigració en un fenomen clau per entendre la dinàmica social, cultural i econòmica del territori.
“ El 2022, a Catalunya hi havia 1.271.810 persones d’origen estranger,
el 16,3% del total de la població
El 2021 es van signar 500.000 contractes laborals a persones estrangeres al país, sobretot en sectors com la construcció, l’hostaleria i els serveis domèstics. Tanmateix, els nouvinguts tenen una taxa d’atur del 34,2%, més del doble que la mitjana catalana. D'altra banda, aquesta transformació demogràfica ha canviat el teixit social i ha plantejat reptes nous en termes de cohesió social i d'integració cultural i lingüística. Entendre i llegir de forma constructiva fenòmens com la diferència, la tolerància o el respecte és un dels reptes que requereixen polítiques d'integració, des de l'educació fins a la inserció al mercat laboral, per promoure una societat inclusiva on la diversitat cultural sigui vista com una fortalesa i no pas com una font de conflicte. La necessitat de gestionar una societat multicultural sense perdre la cohesió social ni la pròpia identitat catalana, és un dels desafiaments més importants de la Catalunya dels segle XXI.

