Entre segrestos i atemptats, la violència no s'atura

L'atemptat d'Hipercor de 1987

Efectius dels Bombers de Barcelona desplegant mànegues davant d'una densa columna de fum negre a l'entrada de l'aparcament subterrani dels magatzems Hipercor de l'avinguda Meridiana, instants després de l'atemptat perpetrat per ETA el 19 de juny de 1987. L'explosió del cotxe bomba carregat amb explosius i líquid incendiari va provocar vint-i-una víctimes mortals i quaranta-cinc ferits, convertint-se en l'atac més sagnant de l'organització terrorista a Catalunya i suscitant una resposta ciutadana massiva de rebuig. (Autor desconegut / Agència EFE - Arxiu Fotogràfic de Barcelona)

El 19 de juny de 1987, el so d'una explosió al centre comercial Hipercor de l'Avinguda Meridiana de Barcelona trenca la calma del matí. El fum espès envaeix ràpidament l’interior de l’edifici, mentre els clients i treballadors, presos pel pànic, intenten fugir entre les flames i els enderrocs. Els crits omplen l’ambient, mesclats amb el so d’alarma i de vidres trencats. El pàrquing subterrani, on el cotxe carregat amb més de 30 quilos d'explosius ha esclatat, és un caos absolut. Vehicles calcinats, columnes desplaçades i un aire irrespirable dificulten les tasques dels equips d’emergència, que han arribat al lloc a tota velocitat. Els bombers, metges i policies treballen sense descans, rescatant víctimes atrapades i evacuant els ferits, mentre a l'exterior, curiosos i familiars esperen notícies. Aquest atemptat obrirà una ferida profunda a la memòria col·lectiva de la ciutat. 

" L'atemptat d'Hipercor va causar 21 morts,
i és un dels episodis més sagnants de la història d'ETA

L'atemptat de la caserna de Vic

Veïns i bombers caminant entre la runa de l'edifici esfondrat i les flames de l'atemptat amb cotxe bomba perpetrat per ETA contra la casa quarter de la Guàrdia Civil de Vic (Osona), el 29 de maig de 1991 (has enganxat aquest enllaç dues vegades seguides). L'explosió va causar la mort de deu persones —entre les quals cinc infants— i va ferir més d'una quarantena de veïns, provocant una profunda commoció arreu de Catalunya. (Autor desconegut / Agència EFE)

L'atemptat de la caserna de Vic

Un agent de la Guàrdia Civil amb el rostre ensangonat sostenint en braços una nena ferida al costat d'un automòbil després de l'atemptat d'ETA contra la casa quarter de l'avinguda de Catalunya de Saragossa, l'11 de desembre de 1987. L'atac, que va provocar onze víctimes mortals —incloent-hi cinc menors d'edat—, va marcar una de les etapes més sagnants de l'ofensiva terrorista durant la consolidació democràtica. (Autor desconegut / Agència EFE)

Durant la Transició i els anys posteriors, el terrorisme va ser una de les grans ombres del procés cap a la democràcia. ETA, considerant que les concessions del nou govern no reconeixien la sobirania basca, va intensificar la seva activitat armada, situant-se com un actor principal en el panorama polític i social, a l'espera d'una resposta més radical a les seves demandes. Durant aquest període, l'organització va dur a terme més de 300 assassinats, molts d'ells a Catalunya. L'atemptat contra Hipercor de 1987 va ser un dels més greus, però n'hi va haver d'altres. A Vic, el 1991, un atemptat contra la caserna de la Guàrdia Civil va causar 10 víctimes, entre elles diversos nens, fills de guàrdies civils. L'any 2000, Ernest Lluch, exministre de Sanitat i una figura destacada del Partit Socialista de Catalunya, va ser assassinat a l'aparcament de casa seva a Barcelona. 

D’altra banda, els GRAPO (Grupos de Resistencia Antifascista Primero de Octubre), una organització d'extrema esquerra fundada poc abans de la mort de Franco, van emergir com el braç armat del Partit Comunista d'Espanya. Durant la transició democràtica, els GRAPO van dur a terme diverses accions violentes, incloent-hi segrestos, assassinats i atemptats amb bombes, especialment contra empresaris i figures polítiques, amb l'objectiu de desestabilitzar el sistema democràtic emergent, considerant-lo contrari a la seva ideologia revolucionària. També hi va haver accions violentes de grups d'extremadreta afins a l'antic règim, com la matança d'Atocha de 1977, on van ser assassinats cinc advocats laboristes d'esquerres. Tota aquesta violència es produia en un context de tensions polítiques, creant un clima de por que va posar a prova la fragilitat del procés de democratització del país.

Entre segrestos i atemptats, la violència no s'atura

Restes completament calcinades i deformades d'un vehicle al carrer després de l'atemptat perpetrat per ETA als magatzems Hipercor de l'avinguda Meridiana de Barcelona, el 19 de juny de 1987. L'explosió d'un cotxe bomba carregat amb explosius i líquid incendiari a l'aparcament del centre comercial va assassinar vint-i-una persones i en va ferir quaranta-cinc, esdevenint l'atemptat més mortífer de la banda a Catalunya i generant una condemna social unànime. (Autor desconegut / Agència EFE - Arxiu Fotogràfic de Barcelona)

Els governs espanyols, tant socialistes com conservadors, van intentar combatre el terrorisme amb mesures policials i judicials, però també amb iniciatives controvertides com la guerra bruta dels GAL als anys vuitanta. Finançats per fons reservats del Ministeri de l’Interior durant els governs socialistes de Felipe González, els Grups Antiterroristes d’Alliberament van operar entre 1983 i 1987 amb l’objectiu de combatre ETA mitjançant el terrorisme d'Estat. Un dels casos que van causar un gran impacte mediàtic i social fou el de Mikel Zabalza i José Antonio Lasa, dos militants d'ETA segrestats, torturats i executats el 1983. Els seus cossos van ser enterrats clandestinament a Alacant, i les seves restes no es van localitzar fins al 1985. 

Els GAL van dur a terme almenys 27 assassinats, però moltes de les víctimes eren innocents o no tenien vincles provats amb ETA. El segrest de Segundo Marey ocorregut el 1983 va ser un greu escàndol polític. Marey, un ciutadà hispanofrancès sense vincles amb ETA, va ser segrestat per un error d'identitat: es creia que era un membre d'ETA. Va ser retingut durant deu dies i alliberat a França. Aquestes accions van generar una crisi política i judicial que va culminar amb la condemna de figures destacades del govern, com ara el ministre José Barrionuevo i el secretari d'Estat Rafael Vera.El cas dels GAL va esdevenir un dels escàndols més greus de la democràcia espanyola, evidenciant greus abusos de poder i violacions dels drets humans per part de l'Estat espanyol. 

Militants de Terra Lliure

Tres militants encaputxats de l'organització armada independentista Terra Lliure llegint un comunicat davant d'una gravadora i d'una bandera estelada amb l'estrella vermella durant una roda de premsa clandestina a la dècada de 1980. Fundada a finals dels anys setanta i activa fins a la seva dissolució l'any 1991, l'organització va dur a terme atemptats amb explosius contra institucions estatals, empreses i símbols del règim espanyol a Catalunya. (Autor desconegut / Arxiu Històric)

També a Catalunya van sorgir alguns grups armats, emmarcats en la conflictivitat política del moment, tot i que amb un impacte més residual. El més destacat fou Terra Lliure, creat el 1978 amb l’objectiu d’aconseguir la independència dels Països Catalans, i va estar actiu fins a la seva dissolució el 1995. Durant la seva existència, l'organització va cometre més de 200 atemptats amb explosius, generalment dirigits a infraestructures, símbols del poder estatal o empreses, tot i que també van causar alguna víctima mortal. Terra Lliure pretenia visibilitzar la causa independentista en un context de transició política, però les seves accions van rebre fort rebuig social. Amb la dissolució del grup, molts dels seus membres es van integrar en l’activisme polític. També operaren grups menors com el Front d’Alliberament Català, actiu fins a finals dels anys setanta, amb accions limitades i menys impacte mediàtic. Tot i això, tant la violència d’aquests grups com la seva influència política fou marginal en comparació amb altres organitzacions com ETA. 

El terrorisme va ser present en la nostra societat fins ben entrat el segle XXI, però la pressió policial, el rebuig social pel caràcter indiscriminat de molts atacs i la transformació del context polític portaren a la dissolució progressiva d'aquests grups. ETA fou la darrera organització en desaparèixer: es va dissoldre oficialment el 2018, després de més de 850 assassinats. 

La fi del terrorisme és una de les fites més representatives de l'Espanya democràtica, un símbol de la maduresa d’un Estat que ha aconseguit consolidar la pau, superant un dels episodis més foscos de la transició i de les dècades posteriors. No obstant això, el dolor ha deixat una empremta profunda en la memòria col·lectiva, marcant la política, la societat i el debat sobre la reconciliació. Avui, aquest debat encara segueix obert, perquè les ferides no s'han tancat del tot.

La fi del terrorisme

Multitud de ciutadans alçant cartells amb els lemes «Prou», «ETA No» i «¡Basta Ya! - Aski da!» durant la manifestació massiva celebrada a Barcelona el 21 de novembre de 2000 en rebuig a l'assassinat de l'exministre socialista Ernest Lluch per part d'ETA. Aquesta mobilització històrica —recordada pel discurs de la periodista Gemma Nierga demanant diàleg als polítics— va expressar el rebuig cívic i transversal de la societat catalana a la violència terrorista. (Autor desconegut / Fotografia de premsa contemporània - Agència EFE)

La fi del terrorisme

Ciutadans llegint en un quiosc o aparador les portades dels diaris bascos, estatals i francesos (El Correo, Gara, El Mundo, Noticias de Gipuzkoa, El País, El Diario Vasco, ABC i Le Journal du Pays Basque) que anuncien amb titulars històrics el cessament definitiu de l'activitat armada d'ETA, el 21 d'octubre de 2011. L'anunci oficial fet públic el dia anterior va posar fi a més de quatre dècades de violència terrorista, obrint una nova etapa de pau i convivència democràtica al País Basc i a la resta de l'Estat. (Autor desconegut / Fotografia de premsa contemporània - Agència EFE / AFP)


Pintada reivindicativa amb el logotip de Terra Lliure (les sigles TLL coronades per l'estrella de cinc puntes) acompanyada de la inscripció «Mai morirem» sobre un pilar de pedra, en una fotografia contemporània. Aquesta imatge il·lustra la pervivència simbòlica de la iconografia de l'esquerra independentista catalana sorgida durant la Transició i la dècada de 1980 a l'espai urbà actual. (Autor desconegut / Fotografia contemporània)

Potser t'agraden aquestes entrades