Fanny Schoonheyt (1912-1961), coneguda com “la reina de les metralladores", va ser una de les combatents internacionals més destacades de la Guerra Civil. Aquesta jove neerlandesa havia arribat a Barcelona el 1934, i després del fracàs de l'aixecament militar del juliol de 1936, es va incorporar a les milícies republicanes. Va combatre principalment al front d'Aragó, i posteriorment s'integrà a les Brigades Internacionals, on va adquirir fama per la seva habilitat amb les metralladores. A més de lluitar, va participar en tasques de propaganda i suport a la causa republicana. La seva trajectòria és un testimoni del protagonisme de les dones en el conflicte i del compromís de centenars de voluntaris estrangers que van arribar al país per defensar la República espanyola.
Entre 35.000 i 40.000 voluntaris procedents de més de 50 països
van servir a les Brigades Internacionals al llarg de la guerra
Les Brigades Internacionals van ser unitats militars formades per voluntaris estrangers que van arribar a Espanya per defensar la Segona República davant el cop d'estat militar de juliol de 1936. La seva organització va ser impulsada per la Internacional Comunista (Komintern) i el govern republicà en va autoritzar oficialment la creació el 22 d'octubre de 1936. La base d'instrucció es va establir a Albacete, des d'on els brigadistes eren destinats als diferents fronts. Es calcula que al llarg de la guerra van arribar-ne entre 35.000 i 40.000, procedents de més de 50 països. Els contingents més nombrosos provenien de França, Alemanya, Itàlia, Polònia, els Estats Units, el Regne Unit, Canadà i els Balcans. Molts eren obrers, estudiants, intel·lectuals o exiliats que veien en la defensa de la República una manera de combatre l'expansió del feixisme a Europa. Entre els voluntaris hi havia també prop de 700 infermeres, metgesses i personal sanitari, fonamentals en l'assistència als ferits.
Un de cada quatre brigadistes va morir durant el conflicte
Les Brigades van intervenir en alguns dels combats més importants de la guerra: la defensa de Madrid (1936), les batalles del Jarama (1937), Guadalajara (1937), Brunete, Belchite, Terol, i finalment, la Batalla de l’Ebre. Les seves baixes van ser molt elevades: els historiadors calculen que entre 9.000 i 10.000 brigadistes van morir durant el conflicte, és a dir, aproximadament un de cada quatre.
