

Manifestació per la despenalització de l’adulteri, 1976 | Pilar Aymerich
L'any 1976, Pilar Aymerich documentava la manifestació per la despenalització de l'adulteri davant dels jutjats de Barcelona, en un moment en què el país sortia de la dictadura i encarava la transició. La mort de Franco obria un horitzó d'esperança per a moltes dones, que veien la possibilitat de construir una societat més justa i igualitària. Després de dècades de control i limitacions, per fi tenien l'oportunitat de decidir sobre la pròpia vida, accedir a tots els àmbits de l'educació i el treball, participar en la política i expressar-se lliurement. El feminisme va trobar un espai per organitzar-se i emergir com a part d'un context global de reivindicacions en drets laborals, sexuals i reproductius. Més que els canvis immediats, aquell moment representava el potencial d'imaginar un futur en què les dones poguessin viure amb plena autonomia, igualtat i llibertat.
La igualtat de gènere no és una qüestió de dones,
és una qüestió de democràcia
— Sònia Moll

Les Primeres Jornades Catalanes de la Dona es van celebrar del 27 al 30 de maig de 1976 al Paranimf de la Universitat de Barcelona. L'esdeveniment va reunir més de 4.000 dones procedents de diferents àmbits socials, polítics i culturals, i va constituir un moment fundacional del moviment feminista contemporani a Catalunya. Durant aquestes jornades es van debatre qüestions fins aleshores silenciades, com la igualtat jurídica entre homes i dones, el dret al treball, la llibertat sexual, la planificació familiar, el divorci, l'educació o la necessitat de superar el model tradicional de dona imposat pel franquisme. També es van denunciar les discriminacions legals i socials que encara patien les dones.
El maig de 1976, les Primeres Jornades Catalanes de la Dona
van reunir més de 4.000 dones a la Universitat de Barcelona
Les jornades van connectar amb altres moviments socials que reclamaven canvis profunds: el moviment obrer, el catalanisme democràtic i les organitzacions antifranquistes. Un dels seus lemes més recordats va ser “Dona, pren la paraula”, una expressió que sintetitzava la voluntat de les dones de deixar de ser subjectes passius i convertir-se en protagonistes de la vida pública, fent visible que la recuperació de les llibertats democràtiques havia d'incloure també la igualtat entre dones i homes. Les conclusions de les jornades van marcar l'agenda del feminisme català durant els anys següents, i van contribuir a impulsar canvis socials i legislatius. El 1981 s'aconseguiria la legalització del divorci, i quatre anys més tard la despenalització parcial de l’avortament. Avui, l'esdeveniment es considerada un dels grans moments de la història social de la Transició a Catalunya i un símbol de la lluita col·lectiva per transformar una societat marcada durant dècades pel patriarcat i la repressió franquista.
.jpg)

Primera manifestació de l'Orgull Gay, el 26 de juny de 1977 | Colita
La mort de Franco també va obrir una etapa d'esperança per a les persones homosexuals. Durant la dictadura, el col·lectiu havia estat perseguit, criminalitzat i condemnat a la invisibilitat. Amb l'inici de la Transició, però, van començar a sorgir els primers moviments d'alliberament homosexual, que trobaven espais per organitzar-se i reivindicar drets, reconeixement i dignitat. Entre aquests destacava el Front d'Alliberament Gai de Catalunya, fundat el 1975 com un dels primers grups de l'Estat espanyol.
El juny de 1977, la primera manifestació de l'Orgull Gai a Espanya
va reunir prop de 5.000 persones a les Rambles de Barcelona
El 26 de juny de 1977 va convocar a les Rambles de Barcelona la primera manifestació de l'Orgull Gai a Espanya, que va reunir prop de 5.000 persones sota el lema «Nosaltres no tenim por, nosaltres som». Aquell nou context polític permetia imaginar una societat en què la diversitat afectiva i sexual deixés de ser motiu de repressió. La mobilització del col·lectiu va contribuir decisivament a la derogació, el 1979, dels preceptes legals que criminalitzaven l'homosexualitat, un primer pas cap al seu reconeixement i a la construcció d'una societat més lliure, plural i respectuosa amb la diversitat.
.jpg)