Entrada del el Refugi 307 (Barcelona)
Excavat a la muntanya de Montjuïc pels mateixos veïns del barri del Poble-sec (Barcelona), el Refugi 307 és un dels refugis antiaeris més ben conservats de Catalunya. Construït entre 1937 i 1938, disposa de prop de quatre-cents metres de galeries equipades amb bancs, lavabos, una infermeria i una font. Durant els bombardejos sobre Barcelona, centenars de persones hi trobaven protecció davant les bombes llançades per l'aviació feixista italiana i alemanya. Avui forma part del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) i permet comprendre com la població civil va organitzar-se per sobreviure als atacs aeris.
“ Durant la guerra, a Barcelona
es van construir més de 1.300 refugis antiaeris
— Ajuntament de Barcelona
La Guerra Civil va convertir Barcelona en una de les primeres grans ciutats europees sotmeses a bombardejos aeris sistemàtics contra la població civil. Entre 1937 i 1939, l'aviació feixista italiana, establerta a Mallorca, i la Legió Còndor alemanya van atacar repetidament la ciutat, provocant milers de víctimes i una gran destrucció. Davant aquesta nova forma de guerra, la Junta de Defensa Passiva de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i, sobretot, els mateixos veïns van impulsar la construcció d'una extensa xarxa de refugis antiaeris. Excavats sota carrers, places, fàbriques, escoles i edificis públics, aquests espais protegien la població durant les alarmes. Molts van ser construïts de manera comunitària, amb el treball voluntari dels habitants dels barris, que excavaven galeries, instal·laven bancs, serveis sanitaris, dipòsits d'aigua i sistemes de ventilació. En acabar la guerra, Barcelona disposava de més de 1.300 refugis antiaeris, una autèntica ciutat subterrània que permeté salvar milers de vides.
Amb la victòria franquista, molts d'aquests refugis van quedar abandonats, reaprofitats com a magatzems o tapiats, mentre que d'altres es van adaptar durant els primers anys de la postguerra davant el temor d'un nou conflicte internacional. Durant dècades van romandre pràcticament oblidats sota el creixement urbà, fins que les investigacions arqueològiques i la recuperació de la memòria democràtica van posar en valor aquest patrimoni excepcional.
el Refugi 307
La ciutat dels refugis és un projecte del Servei d’Arqueologia de Barcelona que recull més de quinze anys d’investigació sobre els refugis antiaeris de la ciutat. A través d’un web interactiu, posa a disposició del públic un catàleg amb més de 1.361 refugis geolocalitzats, acompanyats de documentació històrica, fotografies, plànols, testimonis i recursos audiovisuals. El projecte permet conèixer qui els va construir, com funcionaven i quin paper van tenir durant la Guerra Civil, alhora que facilita l’accés a un patrimoni subterrani que, en gran part, continua ocult sota la ciutat actual.
Des de finals del segle XX, Barcelona ha impulsat la recuperació i documentació dels refugis antiaeris com a part del seu patrimoni històric i de la memòria democràtica. Les intervencions arqueològiques han permès identificar i estudiar centenars d’estructures, i també conservar-ne algunes de les més representatives. Aquests espais són testimonis de la vida quotidiana de la població durant els bombardejos i del patiment provocat per la guerra sobre la població civil. La seva recuperació té, per tant, una doble dimensió: preservar un patrimoni històric excepcional i convertir-lo en una eina per reflexionar sobre la pau, la democràcia i la defensa dels drets humans.
Actualment, només una petita part dels refugis és visitable. El Refugi 307, al Poble-sec, és un dels exemples més ben conservats i forma part del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA). Altres espais es poden visitar ocasionalment, mentre que molts continuen ocults sota edificis, places i carrers. La recerca arqueològica i documental permet reconstruir progressivament aquesta extensa xarxa subterrània, creada per protegir la població dels bombardejos durant la Guerra Civil.
Refugis antiaeris de Barcelona | Ana Sánchez
Bombardeig a la Barceloneta | Testimonis d'un bombardeig a l'Església de Sant Felip Neri
