Francesca Bonnemaison i Farriols (Barcelona, 1872–1949) va revolucionar el panorama educatiu de les dones a principis del segle XX a Catalunya. Filla de família burgesa amb valors catòlics i catalanistes, va rebre una educació poc habitual en una època en què les dones tenien accés molt limitat al coneixement.
El 1909 va fundar l’Institut de
Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona, una institució única a Europa
dedicada a la formació cultural i tècnica de les dones
obreres, anticipant-se als moviments d’emancipació femenina que vindrien
dècades més tard. Bonnemaison volia que les dones accedissin al saber i als
oficis, millorant la seva condició social i professional. El 1911, la
institució ja comptava amb 5.000 volums al fons bibliogràfic, gràcies a
donacions, ajuts i quotes. La institució també oferia formació en oficis,
idiomes, ciències domèstiques, higiene, música o art, entre altres, i una bossa
de treball. El curs 1934/35, un any abans de l'inici de la Guerra Civil,
va arribar a tenir més de 6.200 alumnes. L’Institut va esdevenir un model, que altres ciutats van mirar d’imitar.
Durant la Segona República, va
participar activament en la campanya pel vot femení (1931) i va ser una de les
primeres dones en presentar-se a unes eleccions municipals (1934), encara que
no fou escollida. Amb l'esclat de la Guerra Civil es refugià a Territret,
a Montreux, Suïssa, prop del seu fillol Cambó, a qui feia de secretària, on va
restar durant tot el conflicte. En absència seva, l’Institut va ser
confiscat per la Falange Española i rebatejat amb el nom
de Institución de Cultura para la Mujer de la Sección Femenina de FET y de
las JONS, que el va buidar de contingut progressista canviant
les seves funcions originals.
Bonnemaison retornà a Barcelona el 1941. Des d'aleshores i fins a la seva mort, el 1949, es desvinculà de l'Institut i centrà les seves activitats en la participació en esdeveniments culturals i religiosos de caràcter catalanista i aliens al nou règim franquista. La seva vida va estar marcada pel compromís amb l’educació, la cultura i la dignificació femenina, i encara avui, la seva figura és recordada com una precursora de la igualtat d’oportunitats en l’accés al coneixement.
L’any 2004, després d’un moviment veïnal i reivindicatiu, l’edifici va recuperar el seu esperit original i va ser rebatejat com a Espai Francesca Bonnemaison. La força innovadora de Bonnemaison i la rellevància del seu llegat en la cultura i l’empoderament de les dones a Barcelona continua inspirant projectes educatius i feministes encara avui.
