Robert Capa (1913-1954): El fotògraf hongarès Robert Capa, pseudònim d'Endre Ernő Friedmann, va ser un dels corresponsals gràfics més destacats de la Guerra Civil espanyola. Va treballar principalment per a revistes internacionals com Life i Vu, documentant els fronts de Madrid, Aragó, Còrdova i Catalunya. És autor de la cèlebre fotografia Mort d'un milicià (1936), una de les imatges més conegudes del segle XX, tot i que la seva autenticitat continua sent objecte de debat. Les seves fotografies van donar a conèixer internacionalment el drama de la guerra i van revolucionar el fotoperiodisme de conflicte.
Durant la Guerra Civil Espanyola, Catalunya va esdevenir uns dels principals escenaris polítics, militars i culturals d’Europa. Barcelona va atraure fotògrafs de guerra, escriptors, artistes i intel·lectuals, tant estrangers com catalans. En conjunt, els fotògrafs i intel·lectuals que van passar per Barcelona durant aquest període van deixar una doble memòria: la memòria visual del sofriment i la violència, i la memòria ideològica, política i cultural d’un moment en què Catalunya es va convertir en un símbol internacional del conflicte europeu contra el feixisme.
Gerda Taro (1910-1937): Gerda Taro, fotògrafa alemanya d'origen jueu i companya de Robert Capa, va ser una de les primeres dones corresponsals de guerra. Va cobrir diversos fronts republicans i va destacar per la proximitat amb què retratava soldats i civils. El 25 de juliol de 1937, durant la batalla de Brunete, va morir atropellada accidentalment per un tanc republicà mentre fotografiava la retirada. Tenia només vint-i-sis anys. La seva mort la convertí en un símbol del compromís del fotoperiodisme amb la defensa de la República.
George Orwell (1903-1950): L’escriptor britànic George Orwell va arribar a Barcelona el desembre de 1936 per lluitar al costat de la República. Es va allistar a les milícies del POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista) i va combatre al front d'Aragó, on va resultar ferit d'un tret al coll. També va viure els Fets de Maig de 1937 a Barcelona, en què els enfrontaments entre diferents sectors republicans van marcar profundament la seva visió del conflicte. Les seves experiències van donar lloc al llibre Homenatge a Catalunya (1938), una de les obres més importants sobre la Guerra Civil.
Ernest Hemingway (1899-1961): L’escriptor nord-americà Ernest Hemingway va cobrir la Guerra Civil com a corresponsal per a la North American Newspaper Alliance. Va visitar repetidament Madrid, el front de l'Ebre i altres escenaris del conflicte, mostrant una clara simpatia per la causa republicana. Juntament amb el cineasta Joris Ivens va participar en el documental The Spanish Earth (1937), destinat a recaptar suport internacional per a la República. Les seves vivències inspiraren posteriorment la novel·la Per qui toquen les campanes (1940), ambientada durant la guerra.
André Malraux (1901-1976): L’intel·lectual i escriptor francès André Malraux es va comprometre activament amb la defensa de la República. Va organitzar l'Esquadrilla Espanya, una unitat aèria formada per pilots voluntaris internacionals que va participar en diverses operacions durant els primers mesos de la guerra. Malraux també va escriure la novel·la L'Espoir (L'esperança) (1937), basada en les seves experiències al conflicte, i en dirigí una adaptació cinematogràfica. La seva figura simbolitza el suport d'una part important dels intel·lectuals europeus a la causa republicana.
Simone Weil (1909-1943): La filòsofa francesa Simone Weil va viatjar a Catalunya l'agost de 1936 per incorporar-se a la Columna Durruti, integrada majoritàriament per milicians anarquistes. Va participar breument en tasques de rereguarda al front d'Aragó, però un accident —es va cremar greument una cama en caure sobre una olla d'oli bullent— la va obligar a abandonar la guerra després de poques setmanes. Tot i la seva curta estada, les reflexions recollides als seus escrits mostren una mirada crítica sobre la violència revolucionària i les contradiccions morals del conflicte. La seva experiència a Espanya va influir profundament en el seu pensament filosòfic i polític posterior.
Antoni Campañà i Bandranas (1906-1989): El fotògraf barceloní Antoni Campañà va documentar la Guerra Civil des de Catalunya amb una mirada molt personal. Va fotografiar la vida quotidiana, els combats, la rereguarda, la destrucció del patrimoni religiós i les transformacions socials provocades pel conflicte. Per por de represàlies, va amagar més de 5.000 negatius en una capsa vermella que no es descobriria fins al 2018. Aquest extraordinari arxiu constitueix avui una de les fonts visuals més importants sobre la guerra a Catalunya.
Agustí Centelles i Ossó (1909-1985): Considerat un dels grans pioners del fotoperiodisme a Catalunya, Agustí Centelles va documentar amb la seva càmera els primers dies de la Guerra Civil a Barcelona. Les seves fotografies del 19 i 20 de juliol de 1936, amb els combats als carrers, s'han convertit en icones del conflicte. També va retratar la vida al front d'Aragó, la rereguarda republicana i, després de la derrota, l'exili als camps de concentració francesos, on continuà fotografiant la vida dels refugiats. El seu arxiu, recuperat dècades més tard, constitueix un dels testimonis visuals més importants de la guerra i de l'exili republicà.
