Entre finals de gener i principis de febrer de 1939, Catalunya va viure un dels episodis més dramàtics de la seva història contemporània: la Retirada republicana. Després de l’ofensiva franquista sobre Catalunya i la caiguda de Barcelona el 26 de gener de 1939, centenars de milers de persones van emprendre el camí cap a França fugint de la repressió, de la derrota militar i de la incertesa del futur. Es calcula que entre 440.000 i 470.000 persones van creuar la frontera francesa durant aquelles setmanes. Entre elles hi havia soldats de l’Exèrcit Republicà, civils, famílies senceres, polítics, sindicalistes, intel·lectuals i persones perseguides per les seves idees. La major part de l’èxode es va produir pels passos oficials de carretera i ferrocarril, especialment per La Jonquera i el Pertús, però també per una extensa xarxa de camins de muntanya i passos pirinencs utilitzats per grups més petits. Aquests camins, alguns tradicionals i altres vinculats a xarxes d’evasió creades durant la guerra, van permetre travessar la frontera evitant els grans col·lapses dels passos principals. Avui formen part dels espais de memòria democràtica que recorden la dimensió humana de l’exili republicà.
1. Coll de la Manrella (Agullana – Morellàs i les Illes)
El Coll de la Manrella és un dels passos més simbòlics de l’exili català. Situat a la serra de l’Albera, entre l’Alt Empordà i el Vallespir, va ser utilitzat durant la Retirada per milers de refugiats que buscaven arribar a França per camins secundaris. Per aquesta zona van passar ciutadans anònims, militars, dirigents polítics i membres de les institucions republicanes. La seva importància històrica està especialment relacionada amb l’exili polític català. El febrer de 1939, diversos dirigents republicans van abandonar Catalunya per aquesta zona, entre ells el president de la Generalitat Lluís Companys i el president de la República Manuel Azaña, que van travessar la frontera pels camins propers al Coll de Lli i la Vajol abans de continuar cap a França. Posteriorment, aquests mateixos camins de l’Albera serien utilitzats per xarxes d’evasió durant la Segona Guerra Mundial, especialment per persones que fugien del nazisme.
Zona: Alt Empordà – Vallespir.
Altitud: aproximadament 715 metres.
Ús durant la Retirada: gener i febrer de 1939.
Tipus de pas: camí de muntanya fronterer.
Nombre de refugiats: milers de persones, especialment grups civils i polítics.
Característica destacada: un dels passos més vinculats a l’exili institucional de la Generalitat republicana.
Memòria actual: Coll de la Manrella Memorial de l’Exili.
2. Coll del Pertús – La Jonquera (Alt Empordà)
El corredor de La Jonquera i el Pertús va ser el principal pas fronterer de tota la Retirada. La carretera internacional es va convertir en una immensa columna humana formada per soldats derrotats, famílies amb infants, persones ferides, vehicles militars abandonats i refugiats que avançaven desesperadament cap a França. Durant els darrers dies de gener i primers de febrer de 1939, la frontera va quedar completament saturada. Les fotografies de la carretera plena de persones caminant han esdevingut una de les imatges més representatives de l’exili republicà europeu. Tot i ser un pas oficial i molt controlat, va concentrar la major part del moviment de refugiats i va esdevenir el símbol més visible de la fugida republicana.
Zona: Alt Empordà – Rosselló.
Altitud: aproximadament 290 metres.
Tipus de pas: carretera internacional principal.
Nombre de refugiats: desenes o centenars de milers; una part molt important dels 440.000-470.000 exiliats.
Característiques: gran concentració humana, llargues cues i col·lapse fronterer.
Element de memòria: Museu Memorial de l’Exili (MUME) de La Jonquera.
3. Coll de Banyuls (Rabós – Banyuls de la Marenda)
El Coll de Banyuls va funcionar com una alternativa als grans passos de l’Alt Empordà. Situat en plena serra de l’Albera, va permetre a grups més petits travessar la frontera evitant les enormes aglomeracions de La Jonquera. Era un camí més discret però també més difícil. Moltes famílies, persones grans, infants i ferits van haver d’afrontar un trajecte dur per terrenys muntanyosos, sovint sense assistència ni recursos. Aquests camins tradicionals de muntanya tindrien també un paper important durant la Segona Guerra Mundial, quan van ser utilitzats per xarxes clandestines d’evasió.
Zona: Serra de l’Albera.
Altitud: aproximadament 355 metres.
Tipus de pas: sender de muntanya tradicional.
Nombre de refugiats: grups petits i dispersos.
Característiques: ruta alternativa, menys controlada però més difícil.
Usos posteriors: evasió antinazi i xarxes antifranquistes.
4. Coll d’Ares (Molló – Prats de Molló)
El Coll d’Ares va ser un dels grans passos del Pirineu oriental interior. Milers de persones procedents del Ripollès, Girona i altres zones de l’interior de Catalunya van arribar fins a Molló i van travessar aquesta frontera cap a la Catalunya Nord. El pas, situat a més de 1.500 metres d’altitud, va convertir-se en un escenari especialment dur durant l’hivern de 1939. Els refugiats van haver de caminar entre neu, fred intens i manca d’aliments. Molts soldats republicans van abandonar armes i equipament al llarg dels camins. La Vall de Camprodon va ser una de les grans vies d’escapament de la Retirada, especialment per a militars en retirada i població civil.
Zona: Ripollès – Vallespir.
Altitud: 1.513 metres.
Tipus de pas: coll pirinenc de muntanya.
Nombre de refugiats: aproximadament 100.000 persones per la zona de Camprodon.
Característiques: neu, fred, gran dificultat física.
Valor simbòlic: representa l’exili dels soldats republicans.
5. Pas de Lli (La Vajol – Les Illes)
El Pas de Lli és un dels camins més coneguts de l’exili polític republicà. Situat prop de la Vajol, a l’Alt Empordà, va ser utilitzat pels principals dirigents republicans en els darrers dies de la guerra. Per aquesta zona van abandonar Catalunya membres del govern republicà i català, entre ells Lluís Companys i Manuel Azaña. El pas representa el moment en què les institucions republicanes van creuar definitivament la frontera cap a l’exili. Actualment forma part d’itineraris de memòria democràtica que recuperen els camins de la fugida.
Zona: Alt Empordà – Catalunya Nord.
Altitud: aproximadament 700 metres.
Tipus de pas: camí de muntanya fronterer.
Nombre de refugiats: principalment dirigents polítics i grups vinculats al govern republicà.
Data destacada: 5 de febrer de 1939.
Valor simbòlic: sortida definitiva de la Generalitat republicana.
6. Portbou – Cerbère (Alt Empordà)
Portbou va ser un dels principals punts de comunicació amb França. La seva estació internacional ferroviària convertia aquesta zona en una porta d’entrada natural cap al territori francès. Durant la Retirada, milers de persones van arribar fins a Portbou després d’haver fugit a peu des de Barcelona, Girona i altres poblacions. La situació era caòtica: la guerra havia afectat les infraestructures ferroviàries i el moviment massiu de refugiats va superar qualsevol previsió. Portbou és avui un espai de memòria associat també al filòsof Walter Benjamin, que hi va morir el setembre de 1940 mentre intentava fugir del nazisme.
Zona: Alt Empordà – Rosselló.
Altitud: nivell del mar.
Tipus de pas: frontera ferroviària internacional.
Nombre de refugiats: milers de persones.
Característiques: gran concentració humana i col·lapse ferroviari.
Memòria posterior: vinculació amb Walter Benjamin i l’exili europeu.
7. Camins de l’Albera
La serra de l’Albera no va ser un únic pas fronterer, sinó una xarxa de senders utilitzats durant segles per habitants locals, pastors i contrabandistes. Durant la Retirada aquests camins van servir com a alternatives als passos principals. Eren rutes difícils de controlar, ideals per a grups petits que volien evitar els controls i les aglomeracions. La seva importància no va acabar el 1939: durant la Segona Guerra Mundial van formar part de les xarxes clandestines que ajudaven persones perseguides pel nazisme.
Zona: Alt Empordà – Rosselló.
Tipus de pas: xarxa de senders forestals.
Nombre de refugiats: grups reduïts i dispersos.
Característiques: camins amagats, difícils i poc controlables.
Usos posteriors: evasió antinazi i resistència antifranquista.
8. Passos del Ripollès interior
A més del Coll d’Ares, altres camins entre Setcases, Molló, Núria i la frontera francesa van ser utilitzats durant la retirada. Eren rutes d’alta muntanya amb grans dificultats, especialment per les condicions meteorològiques de l’hivern de 1939. Molts soldats van abandonar material militar al llarg d’aquests itineraris, deixant rastres d’un èxode marcat pel cansament i la desesperació.
Zona: Ripollès.
Altitud: sovint superior als 1.500 metres.
Tipus de pas: senders pirinencs.
Nombre de refugiats: milers de persones.
Característiques: neu, manca de refugis i dificultat extrema.
9. Passos de la Cerdanya
La Cerdanya va ser una altra de les grans zones de pas cap a França. La seva geografia oberta permetia diferents itineraris entre Puigcerdà, Llívia i l’Alta Cerdanya. A diferència dels passos més muntanyosos, la configuració del territori facilitava diversos camins, però també feia difícil controlar tots els moviments. Per aquesta zona van passar tant civils com militars que buscaven arribar a França.
Zona: Cerdanya – Alta Cerdanya.
Tipus de pas: diversos camins fronterers.
Nombre de refugiats: milers de persones.
Característiques: frontera extensa i permeable.
Importància: una de les tres grans zones de pas de la Retirada juntament amb l’Alt Empordà i el Ripollès.
Els passos pirinencs de la Retirada no van ser només vies de fugida. Van ser espais de dolor, separació i derrota, però també testimonis de solidaritat, resistència i supervivència. Moltes de les persones que van travessar aquests camins van acabar internades en camps de refugiats francesos com Argelers, Sant Cebrià, Barcarès o Gurs, on van patir unes condicions extremadament dures. Malgrat això, aquests itineraris han quedat com una memòria viva d’un dels exilis més grans de la història contemporània europea. Avui, recuperar aquests passos significa recordar les persones que els van caminar i entendre que la frontera pirinenca va ser, al mateix temps, el final d’una guerra i l’inici d’una nova etapa marcada per l’exili, la resistència i la voluntat de sobreviure..
