Descàrrega de l’absis de Sant Climent de Taüll a París (1937) | Arxiu Nacional de Catalunya
L'esclat de la Guerra Civil el juliol de 1936 no només va desencadenar un conflicte militar, sinó que també va posar en perill una part fonamental del patrimoni històric i artístic de Catalunya. Els primers dies després del cop d'estat van estar marcats per una situació revolucionària que va provocar l'incendi de nombrosos edificis religiosos, saquejos i la destrucció d'obres d'art. Davant aquest escenari, la Generalitat republicana va reaccionar amb rapidesa i va impulsar una de les operacions de salvament patrimonial més importants de la història contemporània. L’ objectiu era clar: preservar les obres d'art abans que desapareguessin sota les bombes, els incendis o el caos de la guerra.
Els equips de la Generalitat van recórrer el territori retirant obres d'esglésies, monestirs, museus i col·leccions particulars. Pintures, retaules, escultures, objectes litúrgics, manuscrits, peces arqueològiques i documents històrics van ser catalogats i traslladats a dipòsits considerats segurs. El principal centre de protecció va ser el Palau Nacional de Montjuïc, seu del Museu d'Art de Catalunya, actual Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Durant la guerra, l'edifici va deixar de ser únicament un museu per convertir-se en un gran dipòsit on es concentraven obres procedents de tot el país. Entre les peces protegides hi havia una part molt important del patrimoni romànic i gòtic català, que avui constitueix una de les col·leccions medievals més prestigioses del món.
Uns 9.000 objectes d'art procedents de 26 col·leccions privades
van ser confiscats i protegits per la Generalitat
entre juliol i octubre de 1936
La política de salvament no es va limitar al patrimoni eclesiàstic. Entre els mesos de juliol i octubre de 1936, la Generalitat va intervenir aproximadament vint-i-sis grans col·leccions privades, que reunien prop de 9.000 peces d'art. Les obres procedien de famílies destacades del col·leccionisme català, com els Muntadas, Amatller, Rocamora, Plandiura, Mansana, Bertran i Musitu, Güell o Cambó. Aquestes col·leccions incloïen pintura medieval i moderna, escultures, mobiliari, ceràmica, joieria antiga, armes, objectes arqueològics i art oriental. La seva confiscació responia, en primer lloc, a la necessitat urgent d'evitar saquejos i destruccions. Tanmateix, alguns responsables culturals també defensaven que, un cop acabada la guerra, aquestes obres poguessin integrar-se en grans museus públics, dins una concepció de la cultura com a patrimoni col·lectiu.
Trasllat d'obres d'art al Museu d'Art de Catalunya
A mesura que el conflicte avançava i Barcelona es convertia en objectiu dels bombardejos, les autoritats van considerar que calia dispersar les col·leccions fora de la capital. Es va organitzar així una nova fase del salvament, basada en el trasllat del patrimoni cap a poblacions de l'interior de Catalunya. Olot es va convertir en un dels principals centres d'acollida. L'església de Sant Esteve i altres edificis de la ciutat van servir de dipòsits, mentre s'hi habilitaven també tallers de restauració per garantir la conservació de les peces. Paral·lelament, es van habilitar altres espais de protecció a Darnius, Figueres, la Vajol, Peralada i diversos municipis de l'Alt Empordà, una zona que adquiria una importància estratègica per la seva proximitat amb la frontera francesa.
Els últims mesos de la guerra van obligar a emprendre una operació encara més complexa. Amb la derrota republicana imminent, la prioritat era impedir que les obres caiguessin en mans de l'exèrcit franquista o es perdessin durant la retirada. En aquest context, el castell de Peralada va esdevenir un punt clau. Després de ser confiscat el 1938, va funcionar tant com a dependència militar republicana com a dipòsit temporal d'obres d'art. Hi van arribar peces procedents del Museu del Prado, evacuades prèviament de Madrid per protegir-les dels bombardejos.
Els dies 3 i 4 de febrer de 1939, aquestes col·leccions van iniciar el seu darrer viatge cap a França. Des de Peralada van ser traslladades a Ceret i, posteriorment, a Ginebra, sota la protecció de la Societat de Nacions. Aquella evacuació es va desenvolupar enmig del col·lapse de les carreteres, sota l'amenaça dels bombardejos i coincidint amb l'èxode de centenars de milers de refugiats republicans.
El dipòsit de les peces a l'església de Sant Esteve d'Olot | Generalitat de Catalunya
L'operació de salvament del patrimoni impulsada per la Generalitat és considerada avui una de les actuacions culturals més importants de la Guerra Civil. Malgrat les circumstàncies extremes, els equips de tècnics, historiadors i conservadors van aconseguir preservar milers d'obres que constitueixen una part essencial de la memòria artística catalana i espanyola.
Durant la guerra, el Servei de Patrimoni Històric, Artístic i Científic de Catalunya
va protegir més de 100.000 obres d'art, documents,
objectes arqueològics i béns culturals
Després de la victòria franquista, però, aquesta tasca va ser sovint silenciada o reinterpretada. El nou règim va presentar moltes de les obres recuperades com a «botí» retornat, ocultant que havien estat prèviament protegides i documentades per les institucions republicanes. Aquesta reinterpretació va contribuir durant dècades a invisibilitzar el paper que havia tingut la Generalitat en la defensa del patrimoni.
Avui, moltes d'aquelles peces formen part de les col·leccions del Museu Nacional d'Art de Catalunya i d'altres museus del país. El seu valor no és només artístic. També constitueixen el testimoni d'una extraordinària operació de salvament que va demostrar que, fins i tot enmig de la guerra i la destrucció, preservar la cultura significava preservar la memòria, la identitat i la història d'un poble. Sense aquesta operació, una part fonamental de l’art que avui identifica culturalment Catalunya, probablement no hauria arribat fins als nostres dies.
