Frederic Duran i Jordà (Barcelona, 1905 – Manchester, 1957) va estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona, on ja destacava per la seva vocació clínica i investigadora. El 1936, durant la Guerra Civil, va crear el primer protocol del món per a la recollida, processament, conservació i transport de sang, revolucionant la medicina de l'època. Va dissenyar unitats de vidre estèrils amb sang citratada, conservades a 2 °C fins a quinze dies, i va organitzar el seu transport en camions refrigerats fins al front d’Aragó. El seu sistema va permetre salvar nombroses vides, reduint la mortalitat entre un 30 i 40% al front republicà, entre militars i civils. El Servei de Transfusió va arribar a superar les 900 transfusions mensuals. Una imatge icònica és la del camió refrigerat de peix adaptat per transportar la sang. Aquesta unitat mòbil va suposar un punt d’inflexió en la logística sanitària.
Durant la Guerra Civil, el Banc de Sang de Duran
va reduir la mortalitat en un 30-40% al front republicà
Aquest model va ser posteriorment aplicat durant la Segona Guerra Mundial al Regne Unit, on es va exiliar i va exercir com a patòleg a Manchester. La seva obra va influenciar directament manuals mèdics i estructures de transfusió militars i civils arreu d’Europa. Molts dels principis del seu protocol són avui la base de les pràctiques contemporànies en hemoteràpia i trasplantaments. El seu llegat va quedar silenciat pel franquisme, però va renéixer amb estudis, homenatges i actes commemoratius posteriors que han volgut recuperar el seu nom en la història mèdica catalana i internacional.
La sang no pot esperar
— Frederic Duran i Jordà
