La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va ser el tret de sortida d'un dels períodes més foscos de la història recent de Catalunya. Ja feia dècades que el conflicte es gestava als odis, a les desigualtats socials i a la política de confrontació que va dividir el país. La victòria de les tropes franquistes va obrir un llarg període de repressió cultural, política i social. Durant la dictadura, milers de persones contràries al nou règim van ser assassinades, empresonades, torturades o perseguides. A Catalunya, la repressió va ser especialment intensa, a causa del seu posicionament durant la guerra i la seva identitat cultural i lingüística diferencial. La cultura catalana va ser esborrada de la vida quotidiana, i es va suprimir l'ús del català en l'administració, l'ensenyament i els mitjans de comunicació. Malgrat les dificultats, els catalans van mantenir, des de la clandestinitat i l’exili, una resiliència cultural i política fins a la mort del dictador.
La mort de Franco el 1975 va obrir un període ple d'incerteses sobre el futur del país, un període de transformacions polítiques, socials i culturals que ha passat a la història amb el nom de la Transició. La restauració de la democràcia va facilitar el retorn a la vida pública de la cultura catalana, i molts dels exiliats republicans, entre ells intel·lectuals, escriptors i activistes, van tornar al país després de dècades a l'estranger, amb l'esperança i el compromís de participar en la reconstrucció democràtica i la recuperació de les institucions catalanes. No obstant això, el dolor va deixar una empremta profunda en la memòria col·lectiva d'aquells que van viure en primera persona tots aquests esdeveniments, obrint el debat sobre la reconciliació. Avui, aquest debat encara segueix viu, perquè les ferides no s'han tancat del tot.
De la mateixa manera que en un bagul es guarden records, cartes, fotografies i altres objectes significatius, EL BAGUL DE SARA conté relats i experiències acumulades al llarg del temps sobre tots aquests fets. Catalunya ha estat pionera a l'hora de consolidar el dret a la veritat, la justícia i la reparació. El reconeixement de les víctimes de la dictadura vol dir documentar les històries dels exiliats, dels guerrillers i activistes, i rehabilitar la imatge dels moviments que van jugar un paper en la defensa dels drets socials i democràtics al país. En aquest context, EL BAGUL DE SARA és una invitació a reflexionar per entendre qui som, d'on venim i cap a on ens dirigim com a poble. La memòria històrica no només serveix per recordar el passat, sinó que té un paper fonamental per explicar a les noves generacions els abusos comesos, per evitar que els errors no repeteixin en el futur.
